Sessió 6: Tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació

Hi ha alguns tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació. Alguns d'ells són:

• "Una imatge val més que mil paraules"


• "La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència"


• "La televisió és un mitjà generador de "modes"


• "Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències"

A continuació els analitzaré per tal de veure quina és la seva part de veritat i quines confusions provoca:

"Una imatge val més que mil paraules": aquest tòpic crec que és força realista si l'apliquem a escenes cruels o dures que ens mostren sovint els mitjans de comunicació. És a dir, quan al telenotícies surt alguna notícia relacionada amb la pobresa i la fam al món o ens posen un vídeo, per exemple de l'Àfrica, on s'observen nens i adults esquelètics, bruts... En aquest cas, crec que el tòpic "una imatge val més que mil paraules" és correcte, ja que veient aquestes imatges, no cal que se'ns expliqui res més perquè la imatge ja et fa veure la realitat d'aquelles persones. El problema està quan els creadors d'un anunci de televisió s'apliquen aquest tòpic i es pensen que només ensenyant-nos el producte i explicant quatre coses per sobre ja sabrem de què es tracta. Crec que això pot crear confusió perquè potser algú que no coneix el funcionament del producte, no el comprarà ja que li haurà faltat que se li expliqui alguna cosa més sobre aquest.

"La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència": aquest tòpic serà veritat si una persona sempre mira pel·lícules o programes violents. Si és així, pot ser que també acabi generant-ne, tot i que crec que depèn de com és la persona. Amb això vull dir que un persona que sempre mira coses violentes, serà perquè ella també és violenta i de la televisió en pot aprendre a ser més. Però penso que si una persona no ho és i ho veu esporàdicament, sabrà distingir que allò que veu no és corecte. El problema està quan un nen veu violència a la televisió i ningú l'ensenya que allò està malament; això li pot crear confusió i es pensarà que la violència és una cosa normal i en generarà. Aleshores, en aquest cas sí que el tòpic tindria una part de veritat però hem d'educar per evitar això.

"La televisió és un mitjà creador de modes": aquest tòpic és veritat, ja que, per exemple, quan a la televisió anuncien la joguina X, i més ara que s'acosta el Nadal, tots els nens s'enamoren d'ella i la demanen al Pare Noel o al Reis; aleshores es converteix en la joguina de moda que tenen tots el nens. Les "confusions" que pot crear això, és que ara potser està de moda la joguina X, però al cap d'uns mesos, quan surti al mercat la joguina Y, la que estarà de moda serà aquesta última. I així contínuament. Crec que els anuncis són els principals culpables que nosaltres seguim aquestes modes i com a conseqüència, aquestes modes ens inciten al consumisme.

"Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències": aquest tòpic també depèn de com és la persona. Amb això vull dir que, és veritat que veiem moltes coses a la televisió relacionades amb violència, pobresa, fam, guerres... Crec que el fet de veure això, a cada persona l'afecta d'una manera diferent: potser hi ha algú que de veure-ho tantes vegades, es pensa que això li queda molt lluny i que no val la pena preocupar-se. Però no es pot generalitzar i dir: "els mitjans de masses insensibilitzen les consciències" perquè hi ha molta gent a qui això li fa prendre consciència i es sensibilitzen amb la situació d'aquestes persones col·laborant en ONG's, donant la roba que ja no s'utilitza, portant menjar a la gent necessitada...

Després d'aquest anàlisi dels tòpics puc concloure que s'ha d'anar en compte a l'hora d'utilitzar aquestes expressions perquè depèn molt de cada situació i tal com he comprovat, tots tenen una part de veritat i una altra que genera confusions.