lunes, 28 de diciembre de 2009

Intervenció de síntesi GiTIC


Quan a principi de curs se’ns va comunicar que tindríem un bloc personal on anar plasmant el que treballàvem a classe, em va sorprendre la idea perquè vaig veure clarament que les noves tecnologies estan pràcticament a tots els àmbits de la nostra vida i fins i tot a la universitat! Fins aquell moment jo utilitzava l’ordinador, però tampoc en excés i el fet de tenir un bloc personal, el qual anar mantenint setmanalment, em va donar la sensació que m’estaven “lligant” a utilitzar l’ordinador més sovint i d’una altra manera de com l’utilitzava anteriorment. La veritat és que jo no coneixia el món dels blocs i de la blogosfera; sabia que hi havia persones que tenien blocs personals però pensava que era una cosa minoritària. Però gràcies a la assignatura de GiTIC m’he adonat que és un món molt complex, ampli i variat i que ha estat profitós tenir un bloc personal. Dic que ha estat profitós perquè crec que ha estat una bona manera de plasmar la feina que s’ha anat fent fora de classe, tant pel que fa a l’assignatura de GiTIC, com a algunes altres. El bloc també ha estat una eina de reflexió per opinar i valorar aquelles activitats que hem anat realitzant i això ho trobo positiu perquè se’ns ha donat l’oportunitat d’expressar-nos.
Pel que fa a les meves intervencions dins l’assignatura de GiTIC, cal dir, que des del primer moment em vaig posar a treballar i sempre he complert els terminis d’entrega que se’ns demanaven dels exercicis; amb la qual cosa les meves entrades estan ben repartides entre els mesos de setembre, octubre, novembre i desembre.
He anat adjuntant imatges, sons i vídeos i també he estat atenta al tema de l’expressió i la correcció lingüística ja que considero que el bloc d’una persona dóna pistes sobre com és aquesta només per la manera d’expressar-se, d’organitzar-se... I també, com que el bloc és una finestra oberta al món (gràcies a Internet), més val tenir-lo bé.
Cal mencionar també que, a part dels exercicis obligatoris, he fet algunes intervencions voluntàries com per exemple: comentar notícies relacionades amb les TIC i explicar la creació de l’entrada a la Viquipèdia.. Sé que potser hagués hagut de fer-ne més, però amb la resta de treballs i feina a fer no he pogut.

Les dues intervencions que considero que han estat les més significatives són:

Anàlisi de l'anunci Bosch “vitafresh":
http://martajt.blogspot.com/2009/10/sessio-6-anunci.html

Tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació:
http://martajt.blogspot.com/2009/10/sessio-6-topics-relacionats-amb-els.html


He escollit l’intervenció de l’anàlisi d’un anunci primer de tot perquè aquesta activitat em va agradar molt fer-la,. Dic que em va agradar perquè estem acostumats a veure els anuncis a la televisió però no hi posem gaire atenció i potser no ens fixem en el missatge que ens volen transmetre, en com estan fets, etc. I quan a GiTIC se’ns va fer analitzar-ne un, em vaig adonar de la quantitat de detalls que hi ha amagats i que se’ns passen de llarg. Va ser una activitat que a part d’agradar-me, va requerir molta concentració perquè m’havia de fixar en cada detall per tal de poder fer l’anàlisi el més complert possible i crec que ho vaig aconseguir.

També he escollit la intervenció dels tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació perquè va ser una activitat que em va fer reflexionar en el sentit de trobar les paraules exactes per expressar el que pensava i també perquè em va cridar l’atenció el fet d’analitzar aquests tòpics que moltes vegades sentim dir o fins i tot diem nosaltres mateixos però mai ens hem parat a mirar quina part de veritat tenen i quines confusions provoquen. El fet d’analitzar-los va fer que reflexionés sobre aquest tema que mai m’havia plantejat. És per això que he escollit aquesta intervenció, perquè em va fer reflexionar.


Finalment dir que estic satisfeta amb la feina que he fet al bloc perquè li he dedicat bastant temps i espero que al següent semestre pugui seguir actualitzant-lo perquè veritablement, he vist que és una eina molt útil.

Bones festes!!!

http://elfyourself.jibjab.com/view/1vm9CxcQwQcb9ixY?cmpid=ey_fb_friend


L'Elena Carmona, l'Eva Gómez, l'Elena Ruiz, l'Alba Estragué i la Marta Juny us desitgem unes bones festes i un feliç any 2010!!!

viernes, 25 de diciembre de 2009

Diari de COED: 21-12-09

Descripció:
El dia 21 de desembre va ser l'últim dia en què hi va haver les exposicions del territori, ja que quedava poc perquè s'acabés el primer quadrimestre.
Aquell dia les que van tocar van ser:
  • Els plats tradicionals catalans de l'Eva Gómez i la Mònica Gutiérrez.
  • El modernisme: Domènech i Montaner del Cristian Cubillo i l'Albert Guix.
  • Sant Sebastià 2009 de l'Irene Recio i el David Cortès.
  • Els dialectes del català segons el territori de la Mònia De Haro i la Marta Juny.

També aquell dia vam entregar les avaluacions que havíem fet de totes les parelles que havien exposat, tenint en compte els aspectes postius i els negatius per finalment posar una nota final.

Aprofundiment:

Com que aquell dia em va tocar fer l'exposició, explicaré la feina que vaig realitzat juntament amb la Mònica fora de classe per preparar-la:

Primer de tot vam escollir el tema i la veritat és que ens va ser fàcil d'escollir-lo ja que vam considerar que els dialectes del català eren un bon tema perquè anaven molt lligats al territori i així fèiem alguna cosa més diferent que la majoria de les exposicions dels altres companys que només es centraven en un territori concret.

Vam començar a buscar informació al llibre de català de segon de batxillerat (que era un dels temes que s'hi tractaven) i també a internet i vam elaborar el powerpoint amb algunes de les característiques més importants de cada dialecte. El resultat final es pot veure a continuació:

També volíem posar alguns àudios dels diferents dialectes per tal de veure les diferències d'entonació que hi havia entre uns i altres. Però vam tenir problemes tècnics perquè quan vam arribar a Blanquerna aquell dia, a punt de fer l'exposició, no es sentien i els vam haver de posar a part perquè dins del powerpoint no s'escoltaven.
Les mostres d'àudios dels dialectes es poden escoltar entrant a les següents adreces:
Cal dir que vam utilitzar un recurs après a l'assignatura de GiTIC que és l'Audacity per seleccionar els fragments que més ens agradaven.
Un cop teníem preparat el powerpoint, vam veure que teníem molta cosa posada i que ens ocupava molt, aleshores vam estar traient molta informació i finalment, ens vam repartir el que havíem de dir i ens ho vam aprendre i practicar per poder-ho exposar davant la classe.
Reflexió:
De les exposicions d'aquell dia em va agradar molt la dels plats tradicionals catalans, ja que trobo que va ser molt original i van saber utilitzar correctament els recursos com la gesticulació, la correcció lingüística, l'expressió oral etc... Els altres grups també ho van fer bé però em va donar la sensació que improvisaven més i que potser no estava tan ben preparat com la dels plats tradicionals.
Pel que fa a la reflexió de la meva exposició del territori dir que no em va agradar com va quedar. Crec que no vam poder demostrar que allà darrere hi havia molta feina feta i moltes hores de dedicació, però que al final no es van apreciar del tot. El problema va estar que no ens va donar temps d'acabar com haguéssim volgut; però el cas és que ho havíem preparat moltes vegades i després de treure i treure informació ens durava 5 minuts i 42 segons i després ja podíem posar durant un minut els àudios dels dialectes per així ocupar els set minuts màxims que se'ns permetien. Però no sé perquè, ens vam allargar, potser perquè ens vam confiar que teníem temps suficient o potser pels nervis que ens va fer anar més lentes... però la qüestió és que això va desmillorar la nostra exposició i realment nosaltres ens l'havíem preparat bé.
Finalment dir que aquest exercici del territori ha estat una bona idea ja que s'ha pogut conèixer llocs nous i perquè ha servit per perdre una mica la por a parlar en públic i també per relacionar les coses apreses a les assignatures de COED i GiTIC; però crec que s'hauria hagut de deixar més temps per cada exposició, ja que amb sis minuts l'únic que es pot fer és com una petita introducció del tema que es tracta i es deixen moltes coses pel camí que poden ser interessants o que serveixen per aclarir allò que s'explica.

Diari de COED: 18-12-09

Descripció:

El dia 18 de desembre va ser l'última classe en gran grup de COED i vam aprofitar per acabar les recitacions i alguns altres exercicis que havien quedat pendents.
Primer de tot, l'Ariadna Garcia i la Norma Augusto va fer la seva exposició del territori ja que el dilluns 21 no ho podien fer. Va tractar sobre la dansa i la veritat és que em va agradar molt perquè ho van fer d'una manera molt dinàmica i ho van explicar de forma molt clara. Es van centrar en "la sardana" i el "ball de bastons" i fins i tot ens van representar com es ballava aquest últim. Van utilitzar un powerpoint i un vídeo i també cal dir que pel que fa a la gesticulació, al volum de la veu, a la expressió... que van estar molt bé.
A continuació vam acabar les recitacions que faltaven amb l'Adrià Miquel, el Sergio Ramírez, el David Cortès i el Macià Bagur. La veritat és que la del Macià Bagur em va agradar moltíssim perquè ho va fer molt bé i perquè ho fa fer en menorquí i clar, va ser sorprenent i original.
També faltava acabar l'explicació de l'exercici "Qui ets tu?" de la Blanca Vivet, l'Adrià Miquel i la Cristina Sansalvadó i van sortir allà davant i ens ho van presentar.
Finalment, per aquell dia tocava el debat que tractava sobre la religió a les escoles. El grup que estava a favor estava format per: el Toni Ruiz, el Rafa Moya, la Laura Navarro, l'Òscar Garcia, la Beatriz González i el Pau Nin. I l'equip que estava en contra estava format per: la Cristina Valera, el Sergio Ramírez, l'Adrià Miquel, l'Àngel Caloca i el Martí Villegas.
Els que estaven a favors defensaven que l'assignatura de religió afavoria el desenvolupament integral dels alumes i que ensenya a respectar la societat i les altres cultures. També, es preguntaven que si la religió està a tot arreu (esglésies, pintures...) per què no a les aules?
En canvi, els que estaven en contra creien que no s'ha d'incitar cap a un tipus de religió i que cadascú és lliure. També pensaven que si es treuen hores a la religió es donaran més hores a les matemàtiques, cosa que creuen que és més important. A part de tot això, feien la proposta de posar la religió com un crèdit variable o dins l'assignatura de socials.
Abans d'acabar, vam fer el qüestionari d'avaluació de l'assignatura i la Lluïsa ens va recitar un fragment del "Poema de Nadal" de Josep Maria de Segarra.
Reflexió:
En aquest últim apartat vull reflexionar sobre el debat d'aquest dia i sobre l'assignatura de COED en general, ja que va ser l'últim dia.
Començant pel debat crec que el tema va ser interessant però delicat, ja que penso que la religió és un tema amb el que cal tenir compte perquè pot generar conflictes. Malgrat això, crec que ho van saber enfocar bé i que les idees i arguments que van exposar van ser clars. Van fer també molts contraarguments i van posar alguns exemples. Ho van fer de forma amena i anaven fent preguntes a l'altre equip. Tot i així, cal dir que l'exposició inicial va ser força llarga i que per tant, les refutacions van ser curtes i penso que s'hagués hagut de donar més importància a aquest altre apartat.
Com a reflexió de l'assignatura, dir que la meva valoració és positiva ja que s'ha treballat molt i bé. S'ha donat molta importància al fet de parlar en públic (exercici de recitació, debat i exposició del territori) i això ha anat lligat amb la lectura del llibre "com parlar bé en públic", cosa que penso que ha estat adient per perdre aquesta por que tenim la majoria a enfrontar-nos a un gran públic. Per ser professors s'ha de saber parlar correctament en públic i és per això que agraeixo que a l'assignatura se'ns hagi fet fer aquests exercicis d'expressió oral.
Finalment, opino que la idea de fer debats és bona perquè ha servit per comentar i reflexionar sobre notícies relacionades amb el món de l'educació i també per saber donar la nostra opinió sobre un tema i respectar la dels altres.

Diari de Seminari: 16-12-09

El dia 16 de desembre va ser l'ultim dia que vam fer lectures i li va tocar al Sergio, que ens va llegir un monòleg del Club de la Comedia, molt graciós.
A continuació, vam entregar el treball del llibre "Elogi de la feblesa" de l'Alexandre Jollien i vam estar comentant el que més ens havia agradat o impressionat del llibre. La veritat, és que a mi em va agradar moltíssim perquè et fa reflexionar. El que més em va impressionar és la manera com parla l'Alexandre de la seva discapacitat i el seu exemple d'autosuperació, que ho trobo realment admirable. Aquest llibre també ha servit per ser conscients que a l'escola on serem mestres, ens podem trobar amb nens en la mateixa situació que l'Alexandre i que hem de saber tractar aquestes persones amb molt d'amor i sobretot, que mai s'ha de sentir pietat o pena perquè potser, és com més els ofenem.
Crec que a tothom li va impactar aquest llibre i vam coincidir en què havia estat molt bona idea llegir-lo i veure també, la conferència que va fer l'autor a Blanquerna. Sens dubte, el fet de llegir aquest llibre, ha estat l'activitat que més m'ha agradat del Seminari per tot el que transmet.
Per aquell dia havíem de portar també els informes de les visites a les institucions educatives i el que vam fer va ser anar parlant un per un, per tal que els altres coneixessin el que s'havia visitat i què es podia aprendre d'aquests llocs. L'únic problema que hi va haver és que no va donar temps que parléssim tots i ho vam deixar pel següent dia. Els que sí van parlar van ser:

En general, a tots el va agradar la idea de fer aquesta visita durant la setmana extraordinària i també les institucions on van anar. Personalment, crec que va estar bé que al Seminari haguéssim pogut explicar el que vam veure per tal de fer que els altres coneixessin altres llocs que, com a professor, cal saber per les bones ofertes educatives que s'hi proporcionen.

Tal com he dit, com que no vam poder escoltar totes les explicacions, adjunto a continuació els links de les entrades al bloc dels companys on expliquen la seva visita perquè es puguin llegir:

Helena Vall: Museu del cinema de Girona (http://helenavallgener.blogspot.com/2009/11/el-museu-del-cinema_24.html)

Sergio: Museu Thermalia (http://sergioramirezvaliente.blogspot.com/2009/12/museu-thermalia.html)

Marta Juny: El zoo de Barcelona: (http://martajt.blogspot.com/2009/12/visita-al-zoo-de-barcelona-20-11-09.html)

Finalment, vam fer l'avaluació que se'ns demana des de Blanquerna sobre el Seminari. La veritat és que a mi m'ha agradat molt formar part d'aquest seminari número cinc, tant per la professora com pels companys. Hem treballat molt i tot el que hem fet ha estat interessant i profitós. Se'ns ha donat molt la oportunitat d'expressar-nos i això crec que és completament positiu, sobretot per deixar de banda la por a parlar en públic i per aprendre de les opions i vivències dels altres.

miércoles, 23 de diciembre de 2009

Diari de COED: 14-12-09

Descripció:
El dia 14 de desembre, a la classe de COED, van tocar com cada dilluns, les exposicions del territori.
Va ser el torn de les parelles següents:
  • Elena Ruiz i Sara Olmo (La toponímia)
  • Alba Estragué i Elena Carmona (Vilafranca del Penedès)
  • Natàlia Carrique i Javi Garcia (El timbaler del bruc)
  • Carles Costa i Esteve Clop (La Seu d'Urgell)

Aprofundiment:

Com a aprofundiment o feina feta fora de classe, he llegit alguns dels textos que se'ns van donar a principi de curs i n'he extret les idees principals de cada un:

  • "Escoltar i sentir" de Francesc Torralba: Les diferències entre escoltar i sentir són molt grans. Escoltar no és sentir perquè sentir és un acte no intencional i l'altre, n'és un d'intencional i lliure. Escoltar és una acció selectiva, mentre que sentir va lligat als nostres sentits externs. L'escolta requereix un esforç i es relaciona amb una expectativa creada, ja que nosaltres escoltem els altres perquè busquem que ens revelin alguna cosa i sinó és així, experimentem la frustració. No podem garantir que l'altre ens escolti, tot i que escoltar és una manera de mostrar el nostre respecte vers l'altre. Cal escoltar les paraules que han estat ben pensades, rumiades... i no aquelles que es pronuncien de forma irreflexiva. Els mestres han d'ensenyar a escoltar perquè cada vegada es troben amb més situacions on els nens no els escolten i aleshores aquests no poden aprendre.
  • "El miracle de la veu" de Sebastià Serrano: Cal reflexionar sobre la pròpia veu i adonar-se que aquesta no ha de tenir un to monòton o avorrit. La veu és l'expressió d'allò que ens passa, tant mentalment com físicament, per tant és un element importantíssim. El to de la veu també és molt important ja que a través d'ell podem transmetre moltes coses. Com a professors, amb la veu cal transmetre afecte, seguretat, alegria... La respiració va molt lligada amb la veu i aixó ho comprovem quan ens posem nerviosos a l'hora de parlar en públic on ens pot faltar la veu. Cal que sapiguem controlar el nerviosisme perquè ens afecta a la veu.
  • "El poderós llenguatge dels ulls" de Sebastià Serrano: Els ulls són les parts del cos més utilitzades en la comunicació no verbal. Les nostres relacions poden guanyar molt amb el llenguatge dels ulls ja que ens ajuden a conèixer millor les persones amb qui tractem. La mirada és actitud, emoció, repte, neguit, interrogant, esperança... El llenguatge dels ulls és també un indicador de distribució de poder en les relacions socials ja que hi ha maneres de mirar associades amb la dominància i altres amb la submissió. Cal aprendre a "utilitzar" la mirada ja que és una eina molt útil.
  • "El luxe del llenguatge" de Jesús Tuson: El domini d'una llengua és, per damunt de tot, el control de les seves estructures gramaticals. Per dominar una llengua s'han d'aprendre les estructes oracionals, les substitucions pronominals, la morfologia, els temps verbals, el règim preposicional... Però no és només això, el subjecte haurà d'anar deduint l'organització sintàctica de la llengua, cosa que li permetrà la projecció d'aquest coneixement en la producció d'oracions noves, adequades a situacions noves. El coneixement d'una llengua és conèixer totes les normes gramaticals, sintàctiques, etc. però també cal conèixer els diferents significats que se li poden donar a les paraules depenent del context. Cal dir també que quan un parlant emet una oració, abans n'ha fet un projecte previ a l'acte enunciatiu, que l'orienta en la selecció del nombre oracional i del gènere del sintagma nominal, entre d'altres factors.
  • "L'alternança entre paraula i silenci" de Francesc Torralba: Un diàleg requereix, com a condició bàsica, l'alternança entre paraula i silenci. No només el diàleg demana aquesta alternança, sinó també el mateix densenvolupament de la vida humana ja que no podem romandre permanentment en silenci o estar sempre parlant. En un diàleg, un parla i l'altre escolta, tot i que a vegades pel que escolta pot ser dolorós el fet de callar i d'haver de deixar parlar l'altre, però per cortesia i respecte s'ha de fer. El problema està que en la majoria de debats i diàlegs que es veuen i s'escolten als mitjans de comunicació, no es respecten les mínimes regles d'un diàleg com la cortesia, la bona educació... I realment ofereixen un espectacle vergonyós.
  • "Lliçó de silenci" d'Eulàlia Bosch: En aquest text l'autora ens explica una experiència que va tenir ella mentre anava a l'escola. Es veu que allà feien com una mena d'assignatura que es deia "lliçó de silenci" i consistia en tancar els ulls i estar, durant un temps determinat, completament en silenci. Explica que això els hi feien fer quan es revolucionaven a classe o es portaven malament per aconseguir que es tranquil·litzessin. L'Eulàlia diu que aquestes estones li servien molt per reflexionar i perquè eren uns moments d'intimitat amb un mateix. Creu també que introduir el silenci com a matèria escolar seria un gran encert.
  • "Parlar i entendre": En aquest text se'ns explica una història d'un nen que per qüestions de feina dels seus pares, ha d'anar a viure a Nova York i no entén l'anglès que parlen els seus companys de classe i es sent estrany. Aquesta història pretén diferenciar entre els conceptes "estranger" i "estrany", ja que una persona pot no ser estrangera però sí estranya. També serveix per reflexionar sobre el fet que els nens són els més estrangers de tots ja que quan arriben a aquest món no saben res i tot ho van aprenent gràcies al contacte amb els altres. Per tant, és importantíssim que s'ajudi els nens perquè vagin adquirint els seus coneixements i se'ls ha d'anar guiant.

Cal dir que la lectura d'aquests textos ha estat positiva de cara a extreure'n idees sobre com hauré d'actuar quan sigui mestra, ja que he vist la importància que té el to de la veu, la mirada, el fet de saber escoltar els alumnes...

Reflexió:

Personalment, crec que els temes que van escollir per fer les exposicions del territori d'aquell dia, van estar molt bé i que tots ho van fer correctament. Van utilitzar el powerpoint, vídeos i fins i tot, un grup ens va mostrar el territori que explicaven amb el "google maps". Crec que tots van adequar bé el que explicaven amb el recurs tecnològic i tot el que van explicar va ser de forma clara; és a dir, les idees estaven ben ordenades. Alguns van entonar i gesticular més que altres, però tots ho van fer molt bé.

jueves, 17 de diciembre de 2009

Autoavaluació recitació (11-12-09)

Elecció del text:


Vaig triar un poema de Miquel Costa i Llobera anomenat "El pi de Formentor". Hi havia algunes paraules difícils, però és un poema que m'agrada molt. Jo el vaig treure del llibre "Antologia de la poesia catalana" de l'editorial Educació 62.


Expressió oral:


Vaig intentar anar a una velocitat normal, ni molt ràpid ni molt lent i també vocalitzant, ja que hi havia paraules difícils i que no estem acostumats a sentir, que calia dir-les de forma clara perquè s'anés seguint el poema i s'entengués.


Mirada:


Mirava al públic però només a certes persones. Vaig mirar molt a primera fila.


Veu:


Crec que es va poder sentir correctament. És a dir, vaig recitar amb un to de veu normal-mitjà.


Pel que fa a les modulacions de veu, vaig intentar que ens alguns moments es notés que canviava de registre i que li donava més força a determinades parts del poema. No crec que ho hagi fet amb un to monòton, però sí que faltava més exclamacions.


Postura:


La meva postura va ser bastant rígida, estava quieta en el mateix lloc i no em movia gaire.


Gesticulació:


Sí que en vaig fer però potser hagués estat millor si hagúes fet més repartori de gestos ja que només movia la mà esquerra i pràcticament tota l'estona feia el mateix moviment. Hagués hagut de moure l'altra mà potser i que els gestos fossin més naturals.


Control dels nervis:


S'ha de dir que estava molt nerviosa i que això em va fer entrebancar dues vegades.


Altres:


No vaig haver de consultar el paper en cap moment, ja que me l'havia preparat i me'l sabia molt bé, però els nervis sempre juguen una mala passada i em vaig equivocar.


Pel que fa al temps, vaig recitar durant els dos minuts justos que es demanaven i s'ha de dir, que el temps el vaig tenir en compte en tot moment mentre preparava el poema i vaig estar-ne buscant un que m'ocupés els dos minuts exactes.


martes, 15 de diciembre de 2009

Visita al Zoo de Barcelona (20-11-09)



1. El Zoo:


El parc Zoològic de Barcelona va obrir per primera vegada les seves portes el dia 24 de setembre de l'any 1892.


La col·lecció d'animals que s'hi exhibien procedien de la col·lecció privada que en Lluís Martí i Codolar tenia en la seva finca d'Horta, anomenada la Granja Vella i que va oferir a l'Ajuntament de Barcelona, i s’instal·laren en el recinte de propietat pública que havia quedat lliure després de l'Exposició Universal de 1888 en el Parc de la Ciutadella.


La concepció d'un Parc Zoològic ha anat evolucionant amb els temps, però l’importància d’unes bones condicions de vida dels animals sempre ha estat el primer dels objectius.
Actualment el zoològic de Barcelona és un magnífic jardí de més de 100 anys que ocupa unes 13 hectàrees i que conté una col·lecció d'animals formada per més de 400 espècies diferents de reu del món, amb uns 7.500 exemplars.


La institució col·labora en diferents programes internacionals i europeus de reproducció i manteniment d'espècies en perill d'extinció, entre els que destaquen els:
EEP (Programes Europeus de cria en captivitat) i els ESB (Programes Europeus de registre de poblacions captives).


2. La importància del l’educació:


L'educació es considera un dels objectius principals del Zoo i el que dóna sentit a la seva existència. Per assolir aquest objectiu hi ha un Departament d'Educació què té com a missió primordial servir perquè les persones que anualment visiten el Zoo, entenguin, apreciïn, respectin i estimin els animals.

3. Ofertes educatives:


Activitats per escolars:


Es fan visites comentades i tallers, que abasten des del Pre-escolar fins al Batxillerat i que es preparen d'acord amb els currículums escolars. N'existeixen més de 20 temes, però també es poden oferir altres temes a petició dels ensenyants.
També es fan activitats extra-escolars, dirigides al públic infantil en caps de setmana i períodes de vacances, com són els Dissabtes d’aventura, les Festes d'Aniversari, els Casals de Zoologia, pintar les cares dels nens del seu animal preferit i fer l’activitat “parlem d’animals” on s’expliquen les característiques de cada animal que hi ha al zoo. Als dissabtes d’aventura els nens reben un quadern de treball i fan alguna activitat amb els animals que canvia segons el tema del dia. Als Casals de Zoologia els nens passen els seus dies de vacances en un entorn agradable, gaudint i aprenent a conèixer, estimar i respectar els animals que tant els fascinen i fins i tot treballen l’anglès perquè hi ha una activitat pensada pels nens d’entre 9 i 10 anys, anomenada “the Zoo in English” perquè practiquin l’idioma.

Activitats per adults:


Cursos de formació de personal: Cursos de preparació de futurs cuidadors, Cursos de formació d'educadors.
Cursos de divulgació zoològica: que es realitzen durant el curs lectiu i també a l'estiu, i que són impartits per tècnics del Zoo i professors de la Universitat.

També s'organitzen Sortides i Excursions al camp, acompanyades amb guies especialitzats, realitzades en indrets d'especial interès zoològic.

4. La web del zoo:
A la web del Zoo s’hi troba molta informació però he volgut destacar una apartat que es diu: “fitxes d’animals” on s’hi pot trobar informació sobre molts dels animals que hi ha, classificats per mamímers, amfibis, aus i rèptils. Això també és un recurs educatiu que ofereix la web.

5. Valoració:


Crec que el Zoo té una gran oferta educativa i crec que això és important perquè els nens puguin aprendre i disfrutar alhora. Com que als nens els encanta el zoo, cal que els professors siguin conscients de totes les activitats que s’hi realitzen i visitin aquesta institución per fer que els nens aprenguin d’una manera diferent i més dinàmica.

sábado, 12 de diciembre de 2009

Diari de COED: 11-12-09

Descripció:
El divendres dia onze de desembre, a la classe de COED vam començar, com sempre, amb les recitacions. Aquell dia va tocar des de l'Anna Illa fins el Pere Mussoll i ja van ser les últimes.
A mi em va tocar i vaig recitar un poema de Miquel Costa i Llobera anomenat "El pi de Formentor".
El procediment era el de sempre, un recitava i uns altres tres l'avaluaven. A mi em va tocar avaular l'Anna Illa.
A continuació, vam seguir amb els debat. Aquell dia només en va haver-hi un i tractava sobre el nou calendari escolar.
El grup que anaven a favor estava format per: la Carolina Garcia, l'Eulàlia Palmero, l'Anna Español, la Clara Boix i l'Helena Vall (que no va poder veinr perquè estava malalta). El grup que anaven en contra estava format per: la Mireia González, l'Alex Ramos, la Sara López, la Linda Camacho i la Laura Sendín.
Els que estaven a favor defensaven que si s'aplica el nou calendari escolar ens adaptarem a altres països europeus; que els nens aniran més descansats i per tant, el seu rendiment augmentarà i així sortirem de la cua dels països amb un rendiment escolar més baix.
Els que estaven en contra deien que els pares al mes de febrer, que és quan es proposen vacances amb el nou calendari, no podràn fer festa i hauràn de pagar ludoteques, esplais o cangurs perquè es facin càrrec dels fills, cosa que per a moltes famílies potser no serà accessible degut als temps de crisi que estem passant.
Un error que va cometre aquest grup va ser que es referien a la implantació del nou calendari escolar a Espanya, quan només, de moment, es farà a Catalunya.
Aprofundiment:
Com a aprofundiment, degut a que aquest dia em va tocar fer la recitació d'un poema, m'agradaria explicar la feina que vaig realitzar fora de classe per tal de preparar-lo correctament.
Primer de tot, dubtava entre recitar un poema o una rondalla; però em vaig decantar en un principi, cap a les rondalles i vaig estar fullejant un llibre de l'any 1909 anomenat "La rondalla del dijous" que n'estava ple. Però totes les que hi havia eren o massa llargues o massa curtes. Aleshores, com que tenia un llibre "d'Antologia poètica catalana" me'l vaig estar mirant i vaig veure que seria millor fer un poema, encara que potser em costés una mica més d'aprendre. Vaig seleccionar alguns poemes que m'agradaven però, per acabar-me de decidir els vaig estar cronometrant per tal de trobar un que s'adaptés al temps que es demanava (dos minuts) i així és com finalment vaig triar "El pi de Formentor" de Miquel Costa i Llobera. Aleshores ja només em quedava aprendre-me'l i practicar-lo moltes vegades tenint en compte el to de la veu, la gesticulació, l'entonació... per tal que sortís bé.
Reflexió:
Com a reflexió cal dir, ara que ja s'ha acabat l'exercici de recitació, que ha estat positiu perquè ens ha ajudat a perdre la por a parlar en públic i també per conèixer altres poemes, rondalles i llegendes que ens podran servir en un futur per explicar-los als nens.
En general, crec que tothom ha fet bastant bé aquest exercici de recitació.

Diari de Seminari: 09-12-09

El dia 9 de desembre, a la classe de Seminari, vam acabar les tres exposicions que faltaven de les escoles visitades el dimarts de "la setmana extraordinària". Entre aquestes tres hi havia la meva, que vaig explicar l'escola Sadako, de la qual només en puc dir coses bones ja que em va agradar moltíssim. És una escola inclusiva, està oberta a tothom, les diferències no són cap obstacle per l'aprenentatge del nen, hi ha molt bona relació entre els mestres i els alumnes, treballen per projectes i racons i les classes són molt dinàmiques i es fa participar a tothom. El seu principal objectiu és treballar per la pau.
Quan es van acabar les exposicions, el Pau i l'Helena Vall van fer les lectures en veu alta.
Finalment, per aquell dia tocava portar els informes de les visites fetes el dijous de "la setmana extraordinària" i una fotografia representativa de la nostra concepció de l'escola.
Per explicar-les, ens vam posar per parelles per tal que l'un a l'altre ens expliquéssim la metodologia de l'escola i les seves característiques principals. Després canviàvem de parella i repetiem el mateix procediment i així fins a quatre vegades.
Però com que no s'havien pogut escoltar les explicacions de tots, vam anar posant en comú el que ens havíen dit els companys amb qui havíem parlat, per tal que tots poguéssim tenir una idea de totes les escoles visitades i vam anar anotant les característiques principals a la pissarra les quals a continuació plasmo:
  • Costa i LLobera: molta preparació, escola oberta, hi ha confiança i molt lligada a les TIC (molts ordinadors)
  • El Puig: dóna molta importància a la plàstica, no hi ha exàmens i es treballa el model constructivista, és una cooperativa de pares.
  • Sadako: és una escola molt creativa, amb molta decoració, hi ha molta confiança entre tots, treballa per projectes i racons i té bona relació amb les famílies dels alumnes.
  • Estel Guinardó: es valora la relació amb les famílies, els nens tenen autonomia, fan moltes reunions i té una AMPA molt activa.
  • Escola Pia de Moià: la lectura és molt important, té una biblioteca municipal i un hort i és religiosa.
  • Pompeu Fabra: es treballa moltíssim per projectes, molt decorada i ambientada i la relació amb les famílies també és molt important.
  • Virolai: escola molt oberta, ús de noves tecnologies, poca immigració, intercanvi de professors i alumnes, relació amb altres escoles i "agenda 21".
  • Arc Iris: destaca el projecte "Àfrica" on s'intercanvien coses amb aquest continent, escola molt oberta.
  • El Martinet: no tenen classes ni tampoc exàmens. Metodologia molt diferent.
  • CEIP Auró: els pares tenen un paper molt important, molta decoració i treball per projectes.
  • Dolors Monserdà-Santapau (escola que vaig visitar): es treballa el model cognitiu, es deixa als nens que experimentin per tal que assoleixin millor els coneixements, es dóna molta importància a l'anglès (des de P4 ja se'n fa) i molta relació amb altres esoles tant del país, com de l'estranger i també bona relació amb les famílies.

Un cop dites les característiques d'aquestes escoles, vam veure que la majoria d'elles donava molta importància a la plàstica i a la decoració dels passadissos i de la classe amb els treballs dels nens, que es valora molt la relació amb els pares i la família, que treballen per projectes i que el nen és el protagonista del seu aprenentatge.

Com a reflexió, dir que l'experiència de la visita a l'escola Dolors Monserdà-Santapau va ser molt positva ja que em va agradar com treballaven i com funcionaven. També crec que el fet de posar en comú les característiques principals de les escoles visitades et serveix per anar-te forjant una idea del tipus d'escoles que hi ha avui en dia i del tipus d'escola cap el qual ens voldrem dirigir en un futur.

viernes, 11 de diciembre de 2009

Sessió 11: Webquest

Aquesta intervenció ha estat creada per l'Elena Ruiz, l'Alba Estragué i la Marta Juny.
Hem triat el Webquest “d'aprendre amb el Barça”, el qual es pot veure en el link següent:
Descripció:
És un webquest per alumnes de cicle inicial, de primària i de necessitats educatives especials.
En aquest webquest es poden construir jocs amb els ídols del Barça, com per exemple: un memory, un dòmino, un puzzle, conèixer els jugadors del Barça, per pintar l'escut, per veure les diferents equipacions de l'equip, per preparar entrevistes, etc. A més, es pot aprendre l'himne del club.
També hi ha un altre apartat d'avaluació de les activitats que es fa per mitjà de dues rúbriques.
Valoració:
Aquest webquest serveix per fomentar el treball en grup, ja que la majoria d'activitats es necessita que es duguin a terme de forma col·lectiva, llavors, d'aquesta manera, els nens aprenen a relacionar-se, a posar-se d'acord a través d'un tema motivador i divertit com és el Barça.

Sessió 11: Projecte telemàtic

Aquesta intervenció ha estat creada conjuntament per l'Elena Ruiz, l'Alba Estragué i la Marta Juny.
Hem triat el projecte telemàtic "de tres en 3", el qual es pot veure en el link següent: http://www.lacenet.org/de3en3/
Descripció:
Podem trobar dos apartats, un de contes i l'altre d'endevinalles.A l'apartat de contes destaquen tres subapartats: en un hi apareix la presentació dels protagonistes del projecte, els quals són l'Eustaqui (professor), la Mina (llapis) i la Klissa (càmera); en un altre apartat, que s'anomena “el nostre conte”, les diferents escoles que participen al projecte poden enviar els seus contes; a l'últim apartat podem trobar-hi tots els contes que han enviat les diferents escoles.A la secció d'endevinalles hi veiem el mateix funcionament que amb els contes, és a dir, que cada escola té un lloc per enviar les seves endevinalles i veure i jugar amb les que s'han enviat.Les escoles que hi participen són: CEIP Torres i Amat, CEIP Catalunya, CEIP Folch i Torres, CEIP Francesc Macià, CEIP Joventut, CEIP La Renaixença, CEIP Mare de Déu de Montserrat, CEIP Montserrat, CEIP Pare Ignasi Puig, CEIP Sant Ignasi, CEIP Sant Pere, CEIP Sant Quirze, Escola Issach, Escola Pia de Moià, Escola Vedruna Artés, La Serreta, Vedruna Manresa i Vedruna Sallent.Hi ha també, altres apartats on es posen links per accedir a altres pàgines d'endevinalles, informació per a mestres, etc.
Valoració:
Hem triat aquest projecte perquè trobàvem divertida la manera de treballar la llengua catalana a través de contes i endevinalles. Però ens hem trobat que el projecte no ha tingut l'èxit que esperàvem, ja que a l'entrar a l'apartat dels contes i endevinalles publicats escassament n'hi havia algun. Llavors, creiem que les escoles s'hi haurien d'implicar més, ja que la idea és bona però, tot i així, li falta una mica d'empenta.

domingo, 6 de diciembre de 2009

Diari de Seminari: 04-12-09

El divendres dia quatre, com que el dia anterior l’Ethel no havia pogut fer la lectura en veu alta, la va fer i ens va llegir un fragment del llibre de l’Albert Espinosa anomenat “El mundo amarillo”. La Ariadna també va llegir perquè li tocava aquell dia i ens va llegir un conte del Quim Monzó. La veritat és que les dues ho van fer molt bé.

A continuació, la Blanca, l’Ariadna i el Pau, ens van portar l’actualitat educativa de l’última setmana i van trobar moltes notícies sobre el tema. Però d’elles van destacar una carta d’una professora de Madrid que parlava sobre l’autoritat del mestre i que estava molt enfadada amb com actuaven els joves avui en dia. El tema de l’autoritat del mestre ens va donar molt que parlar. Vam dir que no s’ha de confondre autoritat amb autoritarisme, que els pares també influeixen en l’autoritat del mestre... Realment és un tema que cal tenir en compte i del qual cal reflexionar perquè es pot convertir en un greu problema si no es duu a terme com cal.

El dia anterior no vam acabar les exposicions de les escoles visitades el dimarts de “la setmana extraordinària” i és per això que l’Elena, la Laura i el Javi van explicar les seves experiències.


Diari de COED: 04-12-09

Descripció:

El divendres dia quatre de desembre tocaven recitacions i debats.
La primera hora de classe la vam dedicar, com sempre, a les recitacions. I aquesta vegada ho van fer des de l’Alba Estragué fins la Mònica Gutiérrez.

Va haver-hi poemes, llegendes i rondalles.
A la segona hora va ser el torn dels debats i aquest dia, va ser el torn del meu grup. Vam debatre sobre l’escolarització obligatòria fins els divuit anys i el grup que estava en contra eren: l’Ariadna Garcia, la Irene Recio, la Norma Augusto, la Laura Sánchez i el David Cortès; i el grup que estàvem a favor érem: l’Eva Gómez, l’Elena Carmona, l’Elena Ruiz, l’Alba Estragué i jo.
Com a arguments a favor defensàvem el tema de la formació, ja que si s’amplien dos anys més, els alumnes sortiran més ben preparats i per tant, tindran més bon futur i també defensàvem que si en altres països s’ha dut a terme, per què no fer-ho aquí?
En canvi, com arguments en contra, ells deien que no sortirien ben preparats perquè hi ha molts estudiants que ja tenen clar que no volen estudiar i que per tant, l’únic que s’aconseguiria és que augmentés el fracàs escolar, que hi haguessin més baixes laborals per professors “cremats”...

També es va fer un altre debat i aquest va tractar sobre l’ús d’ordinadors a les aules. El grup que estaven a favor eren: l’Anna Llongueras, l’Eva Ladevesa, la Judit Carrique, la Maria Garcia i la Lorena Padilla. El grup en contra estava format per: Ethel Nogués, la Mar Gascó, l’Alba Casals, la Núria Maldonado i la Natàlia Carrique.

Les que estaven a favor defensaven que els ordinadors faran portar menys pes a les motxilles dels nens (ja que no s’utilitzaran tants llibres), que les noves tecnologies estan prenent molta força en la societat actual i que per tant, perquè no s’han d’implantar també a les aules?...

Les que estaven en contra deien que l’ús excessiu de l’ordinador provoca problemes de vista, poca atenció cap el professor ja que tot ho trobarien a Internet, i que com els alumnes estan tant acostumats a utilitzar l’ordinador per a un ús lúdic i no tan formal, que se’ls hauria d’ensenyar a fer-ne un ús correcte.

Aprofundiment:

Com a aprofundiment, explicaré com vam preparar el debat (feina feta fora de classe):
Primer de tot vam haver d’escollir qui aniria a favor i qui en contra. Com que tots estàvem en contra de la proposta d’allargar l’escolarització obligatòria fins el divuit, ho vam escollir a sorteig. Un cop ens havia tocar defensar-ho a favor, vam començar a buscar informació sobre el tema i a extreure’n els arguments que consideràvem més importants. També vam tornar a visualitzar el vídeo del debat de la xarxa vives entre la universitat de Barcelona i la Pompeu Fabra, per tal que ens ajudés.
Quan ja vam tenir tots els arguments vam redactar la nostra exposició inicial i vam parlar amb l’equip que anaven en contra per tal de posar en comú els arguments que havíem trobat i relacionar-los, per tal d’anar preparant les refutacions. Finalment, cada equip va elaborar les seves conclusions i vam assajar el debat unes quantes vegades perquè quedés perfecte. Cal dir que vam intentar tenir molt present el temps.

Reflexió:

Com a reflexió, cal dir que fer debats és una oportunitat per tal d’ajudar-te a dir la teva opinió sobre un tema. Serveix per cercar les idees més importants, sintetitzar, relacionar coneixements i també per perdre la por a parlar en públic.


En el cas del meu grup, no estàvem d’acord amb el tema, però a nosaltres ens tocava defensar-ho i això ens va suposar un esforç, però la gràcia era posar-se en el paper i creure’ns allò que estàvem dient i defensant.

Diari de COED: 30-11-09

Descripció:

El dia trenta de novembre vam fer classe de COED, i vam continuar amb les exposicions del territori.

Aquest dilluns els va tocar a les parelles següents:

Mar Gascó i la Núria Maldonado (Festa major de Premià de Mar)
Lorena Padilla i l’Eva Ladevesa (Montcada i Reixac)
Pere Mussoll i l’Àngel Carrillo (La Cerdanya)
Paula Antonell i la Sara Garcia (Mataró i Argentona)


Totes les parelles van utilitzar PowerPoint i alguns vídeos de presentació del seu territori. En aquest sentit es van adaptar bé als criteris que es demanen des de l’assignatura de GiTIC.

Igual que la setmana anterior, també se’ls havia d’avaluar segons l’objectiu de l’exposició, la selecció i ordenació de les idees, el temps, el llenguatge, la veu, l’actitud... I tot això s’havia de classificar entre aspectes positius i negatius, per acabar posant una nota numèrica.

Reflexió:

Pel que vaig poder observar, tots van ordenar bé les idees i la majoria van seleccionar correctament el que volien dir. L’ús de powerpoints és un bon suport per allò que es vol explicar, ja que et serveix per mostrar les fotografies del territori, situar-lo en un mapa...
Com a aspectes positius dir que la majoria van respectar correctament el temps, però també cal destacar que potser hi va haver alguna parella que no van fer gaires modulacions de veu ni van gesticular gaire; però s’ha de tenir en compte que els nervis traeixen molt.
Segueixo opinant que aquest exercici va molt bé per perdre la por a parlar en públic, per conèixer altres territoris i per aprendre de les maneres de fer dels companys.

sábado, 5 de diciembre de 2009

Sessió 10: Aprenentatge i TIC

El dia 24 de novembre, a la classe de GiTIC vam fer quatre petits exercicis:
El primer consistia en fer un dictat amb el Word per tal que després un company ens assenyalés amb el marcador groc del programa les faltes d'ortografia que havíem fet i poder-les corregir.
El segon, consistia en un laboratori de química virtual, per tal que anéssim aprenent els diferents materials que s'hi troben. Aquesta activitat es deia "Utillatge químic". Aquí adjunto el link per si s'hi vol entrar a fer una ullada: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3553
El tercer, va ser un joc molt divertit anomenat Cryon Physics (http://www.crayonphysics.com/) amb el qual es practicava la física i consistia en un boleta, la qual s'havia de fer arribar fins a una estrella per passar al següent nivell.
Finalment, la quarta activitat va ser un programa anomenat "winlogo" que consistia en donar ordres a l'ordinador per fer bellugar a una tortugueta de tal manera que anés creant formes geomètriques. Amb aquesta eina es practicaven les matemàtiques i la geometria.
Un cop vam haver realitzat aquestes quatre activitats, vam aprendre les metàfores de Crook sobre l'ús de l'ordinador per a l'aprenentatge. A continuació classificaré les activitats portades a terme a classe, amb les metàfores de Crook i ho justificaré:
  • L'activitat amb el word es relaciona amb la metàfora de l'ordinador com a eina, ja que nosaltres vam utilitzar l'ordinador per fer un dictat i després ens va servir per assenyalar les faltes i corregir-les. És a dir, ens va servir com a eina per treballar l'ortografia.
  • L'activitat de l'utillatge químic es relaciona amb la metàfora de l'ordinador com a tutor, ja que era ell qui ens ensenyava els diferents materials que et pots trobar en un laboratori químic i nosaltres apreniem el que ens deia.
  • L'activitat del "Cryon Physics" es relaciona amb la metàfora de l'ordinador com a simulador, ja que simula les lleis de la física perquè es veuen els objectes com cauen, com es mouen...
  • L'activitat del "Winlogo" es relaciona amb la metàfora de l'ordinador com a alumne, ja que tu ets qui li va donant les ordres a l'ordinador i ell les va seguint. És a dir, ell és com el teu alumne perquè va seguint el que tu li indiques.

També he buscat altres aplicacions que es puguin relacionar amb les metàfores de Crook, aquests són:

El power point, crec que es pot relacionar amb la metàfora de l'ordinador com a eina, ja que és un programa que et serveix per fer presentacions i a la vegada és un suport per a les exposicions orals. És una eina que el professor utilitza com a recolzament de les seves explicacions.

L'ordinador com a tutor podria estar relacionat amb la Viquipèdia, ja que nosaltres busquem informació allà i aprenem les característiques d'allò que cerquem mitjançant aquesta enciclopèdia online. També, l'ordinador pot actuar com a tutor, en aquelles pàgines web on s'explica com es fa un plat de cuina, o una manualitat...

Per a l'ordinador com a simulador he trobat una joc que simula un restaurant i els nens han de cuinar els plats que els clients els demanen. El link per accedir a aquest joc és: http://www.juegaspeque.com/Simulacion/restaurante.html

També he trobat un altre joc que es correspon a l'ordinador com a simulador i que representa un jardí on els nens han d'anar plantant diferents llavors i anar-les regant perquè creixin. El link d'aquest joc és: http://www.juegaspeque.com/Simulacion/Doras.htm

Aquests dos jocs són en anglès i pot ajudar els nens a anar aprenent l'idioma.

Per últim, sobre l'ordinador com a alumne, he trobat un programa semblant al Winlogo, que es diu Anilogo i que és un robot que va seguint les ordres que li indiques per crear formes geomètriques. http://www.genmagic.net/educa/mod/resource/view.php?id=12

viernes, 4 de diciembre de 2009

Diari de Seminari: 02-12-09

El dimecres dia 2 de desembre vam començar les exposicions de les escoles que havíem visitat el dimarts de "la setmana extraordinària". Les dues hores de classe, vam estar fent això, però com que hi havia moltes coses per explicar ens vam allargar una mica i no tots ho vam poder exposar aquell dia i ni es va tenir temps per a què l'Ethel pogués fer la lectura en veu alta. Tot i això, crec que va ser una classe molt interessant perquè vam poder conèixer les experiències a les escoles dels nostres companys i n'hi havia de molt curioses!
Els que van fer la presentació van ser: el Sergio, la Cristina, la Ethel, l'Helena, l'Àngel, l'Eva, la Ariadna, el Pau i la Sònia.
Molts van explicar que la seva experiència a l'escola havia estat molt positiva, però altres van comentar que havíen sortit d'allà molt desmotivats perquè s'havien trobat que el centre no savia que havíen de venir i per tant no s'hi van poder estar molta estona, o altres que l'experiència no va ser com s'esperaven... Però en general, encara que hi haguéssin hagut alguns inconvenients, tothom va coincidir que el fet d'anar a passar un dia a una escola era la millor manera d'aproximar-nos a la realitat que viurem en un futur.
La veritat és que se'm van passar les dues hores de classe molt ràpides perquè vaig trobar les explicacions dels meus companys molt interessants. Crec que aquest "exercici" de presentació, ha anat bé per conèixer altres realitats i maneres de treballar i perquè cadascú es vagi decantant cap el tipus de centre que vol anar.

miércoles, 2 de diciembre de 2009

Treball Viquipèdia


El treball de la Viquipèdia constava d'una part teòria i d'una part pràctica. Aquesta intervenció al bloc pretén ser una valoració de l'activitat pràctica que consistia en crear una entrada nova a la Viquipèdia i fer-ne el seguiment.



El meu grup de treball som: l'Elena Carmona, L'Alba Estragué, l'Eva Gómez, l'Elena Ruiz i jo. I l'entrada que hem decidit crear a l'enciclòpedia ha estat la d'un mosquit anomenat típula. La idea se li va ocórrer a l'Eva, ja que ella havia fet el treball de recerca sobre els mosquits i en tenia molta informació i encara no hi havia cap entrada que contingués aquesta informació.



Per poder afegir la informació ens vam haver de crear totes individualment un compte a la Viquipèdia. En un principi, l'Alba és qui havia de començar a afegir el contingut, però no sabíem què li passava perquè ella afegia informació sobre el mosquit, però si després es buscava "típula", no apareixia. Aquesta va ser la principal incidència que vam tenir. Com que no arreglàvem el problema, vam decidir tornar a crear un article i aquesta vegada, el vaig començar jo i finalment el vam poder publicar i ja apareixia. Cal dir que per començar a escriure primer, ens vam llegir el llibre d'estil (les normes d'edició) de l'enciclopèdia per tal de fer-ho correctament.


El que vam fer a continuació, va ser anar afegint informació a l'article una per una, simulant així el funcionament normal de la Viquipèdia; és a dir, com si nosaltres no ens coneixessim.



A continuació adjunto el link de l'article perquè es pugui veure:




El seguiment de la nostra entrada ha estat:



  • 14:15, 1 des 2009 JoRobot (col·laborador amb la categoria de "robot" el qual té capacitat per ajudar a endreçar la sintaxi de la Viquipèdia i a trobar alguns altres errors)


  • 10:19, 1 des 2009 Baskerita (Elena Ruiz)

  • 10:14, 1 des 2009 Baskerita

  • 10:12, 1 des 2009 Baskerita

  • 22:35, 30 nov 2009 Paucabot (administrador buròcrata de la Viquipèdia, considerat uns dels membres més importants. Ens va crear ajudar en l'estil de l'article i va crear la taula de continguts).

  • 22:35, 30 nov 2009 Paucabot

  • 21:00, 30 nov 2009 Albaestra 90 (Alba Estragué)

  • 20:59, 30 nov 2009 Albaestra 90

  • 16:32, 30 nov 2009 Eleku (Elena Carmona)

  • 16:31, 30 nov 2009 Marta JT (Marta Juny)

  • 16:29, 30 nov 2009 EEMAE ( Eva Gómez)

  • 16:20, 30 nov 2009 Marta JT


L'aportació que vaig fer jo de la típula va ser la introducció i les característiques del mosquit.



Pel que fa a l'experiència d'haver crear una entrada al bloc, crec que ha estat positiva, ja que si em fet un treball sobre la Viquipèdia i hem investigat sobre el seu funcionament, el millor que podiem fer era afegir un article per veure en primera persona aquest funcionament.

sábado, 28 de noviembre de 2009

Diari de Seminari: 25-11-09

El dia 25 de novembre vam tornar a fer Seminari després d'una setmana extraordinària de pràctiques.
Aquell dia van tocar dues lectures, que les van fer l'Àngel Carrillo (fragment del llibre "Los pilares de la tierra") i la Laura Millán (fragment d'una dona advocada que anava molt estressada). Un cop els hi vam haver dit com ho havien fet, va començar l'actualitat educativa, que aquesta setmana s'avançava a dimecres perquè el divendres vam anar a l'auditori per celebrar Santa Cecília.
L'Eva Gómez i jo vam ser les encarregades de portar les notícies que havien sortit durant la setmana i que tractessin sobre educació. En vam trobar moltes, cosa que demostra que l'educació és un tema important i potser problemàtic en la nostra societat. La notícia que vam destacar va ser la titulada "La segregación escolar será un problema de futuro para Catalunya". Aquesta tractava sobre l'avís que havia fet el Síndic de Greuges (Rafel Ribó) anunciant que cada vegada hi havia més "guetos" d'immigrants i que això s'havia d'aturar perquè es podria convertir en un problema molt greu en un futur. Després de llegir la notícia, vam crear un "debat" per tal que tothom pogués dir la seva; doncs bé, les conclusions a les quals vam arribar van ser: que la immigració és un tema delicat, que és una relitat que hi ha més immigrants a les escoles públiques que no privades i que hi ha molta diferència entre barris... L'existència de "guetos" és un tema relacionat amb el racisme o xenofòbia i això no es pot permetre.
A continuació l'Annabel ens va repartir un full perquè valoréssim les activitats portades a terme durant "la setmana extraordinària" tot puntuant-les i dient què ens havia agradat o desagradat.
Finalment, vam comentar la conferència de l'Eulàlia Bosch titulada "Fer de mestre" que es va fer a Blanquerna el dilluns dia 16 de novembre. Cadascú va portar els apunts i l'Annabel ens va estar preguntant com preniem els apunts, què ens va agradar més de la conferència i es van dir les opinions de cadascú respecte el tema. La veritat és que tot el grup de seminari vam coincidir en dir que malament del tot no havia estat, però que hi havia coses que ens van sobtar una mica o que no vam acabar d'entendre i que no imaginàvem la conferència de la manera com va ser.

Diari de COED: 27-11-09


Descripció:

Els divendres a la classe de COED toca recitacions i debats. Aquest divendres van recitar des de la Clara Boix fins l'Anna Español. El tema, va ser molt variat una setmana més, ja que hi van haver poemes (de Miquel Martí Pol, de Salvat Papasseit, de Josep Maria de Segarra...), com també llegendes (la de Sant Jordi) i rondalles (de Lleida, de la Seu d'Urgell...).
El procediment va ser el mateix que els altres dies: dos minuts per cada recitació i alhora, anar avaluant els companys que sortien davant la classe segons la gesticulació, la veu, etc.
Un cop van ser les onze del matí, van començar els debats. Aquest dia se n'havien de fer dos.
El primer, va tractar sobre l'educació tradicional (defensada per l'Anna Illa, la Sandra Ferré, la Mireia Toro, la Blanca Vivet i la Sonia Pérez) en contra de l'educació actual (defensada per l'Helena San José, la Joana Freixenet, la Cristina Sansalvadó, la Laura Cazorla i la Carlota Montaner).
Les que estaven a favor de l'escola tradicional, defensaven que volien tornar a l'educació antiga perquè ara se li donava massa protagonisme al nen; i les que defensaven l'educació actual, volien una escola moderna on el nen participés i fos el protagonista del seu coneixement.
El segon debat va tractar sobre l'autoritat a l'aula. El grup que estava a favor eren: la Mònica Gutiérrez, la Mónica de Haro, l'Albert Guix, la Sara Olmo i el Cristian Cubillo. I el que estava en contra eren: la Laura Millán, la Paula Antonell, la Ailén Marino, la Maria Pérez i la Sara Garcia.
A mi em va tocar fer l'avaluació d'aquest segon debat i ho havia de fer tenint en compte els següents factors: si s'havien estructurat bé els arguments, si s'havien ajustat al tema, si havien exposat contraarguments, si repetien idees o arguments, si feien servir cites o exemples, si s'expressaven de forma clara i correcta, si respectaven els torns de paraula...
Reflexió:
Pel que fa a les recitacions he de dir que em van agradar molt, tant pels temes que es van escollir com per la manera de fer-ho dels companys. Crec que com ja porten unes setmanes fent recitacions, la gent ha agafat més confiança i sap controlar millor els nervis ( o almenys això és el que he observat) i la cosa va més fluïda.
Respecte als debats crec que els temes són molt interessants i aptes per debatre. Del primer grup, vull destacar que cap d'elles va llegir el full que portaven i que ho van fer de forma natural. També crec que van saber relacionar correctament els arguments a favor i en contra.
Del segon debat cal dir que van expressar de forma clara les idees que volien transmetre i que els dos equips van fer una bona exposició inicial ja que es van ajustar bé al tema. L'únic inconvenient que hi vaig trobar va ser que no es deixava gaire clar quines eren les diferents parts del debat (exposició inicial, refutacions i conlusions) i el problema del temps, que es van allargar una mica i no van poder acabar el debat de la forma que haurien volgut.

Diari de COED: 23-11-09

Descripció:
El dilluns dia 23 de novembre van començar les exposicions orals sobre el territori i ens vam agrupar en petit grup. És a dir, de deu a onze va ser el torn del meu grup (l'A) i d'onze a dotze va ser el torn del grup B.
Les parelles que van exposar del grup A, amb els seus respectius temes, van ser:
  • El Macià Bagur i la Laura Sánchez (L'illa de Menorca).
  • El Marc Pérez i l'Eduard Santos (El Baix Llobregat).
  • L'Ailén Marino i la Laura Millán (Festes de maig a Badalona).
  • L'Anna Llongueras i l'Anna Español (Sant Andreu de Palomar).

Les exposicions havien de durar sis minuts i mentre s'estaven fent, eren avaluades per la Lluïsa Cirera i el Xavier Àvila (ja que la nota anirà tant per COED, com per GiTIC). La resta de la classe també havíem d'avaluar a cada una de les parelles d'aquell dia. Per avaluar-les havíem de remarcar quins aspectes positius i quins aspectes a millorar s'observaven; tenint en compte l'objectiu de l'exposició, la introducció, la selecció i ordenació de les idees, el temps, el llenguatge coporal, la veu, l'actitud, la correcció lingüística... Finalment se'ls havia de puntuar segons el criteri de cadascú.

Reflexió:

El tema de totes les parelles, era el del territori on vívien o d'on eren, i cada lloc era diferent. Això demostra que a la classe hi ha gent de molts indrets. Fer aquestes exposicions del territori és curiós, perquè vulguis o no, t'ajuda a conèixer característiques de llocs que són pròxims a tu i que no coneixies. Per exemple, en el cas de l'Ailén i la Laura que van parlar de les festes de Badalona; he de dir que jo personalment no coneixia aquestes festes, però la seva exposició em va servir per aproximar-m'hi una mica.

En aquestes exposicions s'havien de mostrar els continguts apresos tant a GiTIC, com a COED. Pel que fa a GiTIC, es va utilitzar el recurs del Power Point, ja que en vam aprendre el seu funcionament en una de les classes, i es van adjuntar sons i vídeos. En aquest sentit crec que tots han utilitzat els correctes recursos tecnològics per a les seves exposicions.

Pel que fa referència a la veu, gesticulació, correcció lingüística, actitud, etc. crec que alguns potser destacaven més en uns punts que altres, però en general , tots van fer correctament el que es demanava.

L'únic que no vaig veure gaire clar, és el fet que en algunes exposicions es va aprofundir massa en alguna de les característiques d'aquell territori i crec que es va deixar de banda el territori en sí.

D'aquestes quatre exposicions que s'han fet de moment, en vaig extraient idees per millorar la meva exposició del dia 21 de desembre.

lunes, 23 de noviembre de 2009

Conferència "la Web 2.0 i l'educació" al Cibernàrium


El dilluns dia 16 de novembre ( quan començava la setmana extraordinària), després de la conferència a Blanquerna de la filòsofa Eulàlia Bosch, vam anar al Cibernàrium per assistir a una altra conferència, aquesta però tractava de la Web 2.0 i l'educació i era a càrrec de José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor.


Primer de tot ens van fer una presentació del Cibernàrium que he sintetitzat a continuació:

El Cibernàrium és un recinte d'uns mil metres quadrats, situat a Nou Barris i és un centre que forma part de la Xarxa d'equipaments de Barcelona Activa (Ajuntament de Barcelona); per tant, és un espai gratuït i públic. El que pretén amb la seva tasca és l'alfabetització i capacitació digital, la formació i divulgació de els noves tecnologies i el desenvolupament personal i professional dels ciutadans a partir dels setze anys. Disposa d'un gran repertori d'activitats (82 en total) i flexibilitat d'horaris, en el sentit que possibilita la formació segons les necessitats i disponibilitat de les persones. Cada trimestre s'actualitzen les activitats.

El Cibernàrium té uns reptes en ment, els quals són: expansió territorial a Barcelona, més proximitat als ciutadans (programa d'antenes d'alfabetització digital), fomentar activitats de creació comuna al voltant del Cibernàrium, trasllat de part de l'activitat al districte 22@ i potenciació de la línia "Creix amb Internet".


Un cop finalitzada la part de presentació, ja es van centrar en el tema principal de la conferència: la web 2.0 i l'educació.

Per tal d'explicar-nos com havia canviat l'escola gràcies a les noves tecnologies, primer van fer un repàs per tots els tipus d'escoles que hi ha hagut; com per exemple: l'escola filosòfica, l'escola del llibre sagrat, els tallers gremials, l'escola burgesa, l'escola "reserva", les fàbriques de coneixement... fins que van arribar a les escoles del "futur" les quals les van classificar com a multilingües, en xarxa, amb pocs llibres...

A continuació ens van fer un test per tal de saber si coneixiem i utilitzàvem 94 aplicacions de la Web 2.0. Per tal de veure les 94 aplicacions es pot clicar aquí:


De totes aquestes aplicacions en van destacar tres: "Voz Me", "Aprobbo i "iGoogle".

A continuació ens van seguir explicant coses de la Web 2.0; com per exemple que va ser creada per Tim O'Reilly i que la principal diferència amb la Web 1.0 és que confia en programes gratis que no s'instalen al CPU, sinó que es crea una plataforma on totes les seves aplicacions estan connectades. Van dir també, que d'aquí uns anys hi haurà la web 3.0 (que sabrà el que agrada als seus usuaris) i fins i tot, la Web 4.0 (que millorarà les aplicacions, la forma de navegar...). Les característiques de la Web 2.0 que van mencionar van ser:



  • Mètode que utilitza: lectura i escriptura compartida.


  • La mínima unitat de contingut que utilitza és el missatge o el "post".


  • És dinàmica.


  • Mètode de visualització: navegador, lector RSS.


  • Formada per molts serveis Web.


  • Els editors són totes les persones.


  • Els protagonistes són els aficionats al món de la tecnologia. Ja no cal especialitzar-se.

Dues idees que considero importants i que van ser mencionades durant la conferència són: que els professors hem d'educar perquè els nens sàpiguen distingir què és el que està bé del que està malament dels continguts d'Internet i que Internet dóna veu a aquells que no en tenen.


Durant la xerrada, ens van ensenyar uns vídeos sobre el tema tractat i finalment, per acabar, va haver-hi un torn de preguntes i respostes.


Valoració personal:


El que més em va agradar d'aquesta conferència és el fet que ens van explicar les característiques de la Web 2.0 d'una forma molt clara i entenedora; cosa que s'agraeix perquè, ja que és una realitat i un tema important als nostres dies, crec que és important conèixer-la bé. Vaig trobar molt interessant que ens preguntessin quantes aplicacions coneixíem de les 94 que ens proposaven, ja que va servir per adonar-nos del nostre grau d'alfabetització digital i per conèixer noves aplicacions que ens poden servir tant en l'ús personal, com en el professional a l'hora de fer de mestres en un futur. De totes les aplicacions que hi havia vaig considerar que n'hi havia moltes les quals no les coneixia però que a partir d'aquell moment en podia començar a treure profit. L'únic que em va faltar és que ens ensenyessin més les instal·lacions per tal de veure en primera persona què és el Cibernàrium, quines activitats realitza... ja que jo no coneixia aquest espai però la presentació inicial del centre em va despertar l'interès per conèixer-lo.


L'adreça web del Cibernàrium és: http://www.cibernarium.cat/



martes, 17 de noviembre de 2009

Diari de Seminari: 13-11-09

El divendres dia tretze, l'Elena Carmona ens va fer la lectura d'un fragment del llibre "Memorias de una Geisha". Seguidament, li vam dir els seu punts forts i febles a l'hora de llegir en veu alta.
Com cada divendres, tocava "l'actualitat educativa" i aquest dia els va tocar a l'Àngel i a l'Elena Carmona també. Vam portar moltes notícies però la que van destacar va ser la que tractava sobre el rebuig d'un nen amb diabetis a la classe. La notícia deia que a una escola de Barcelona se li prohibia a un nen diabètic que utilitzés el seu "glucòmetre" i que es punxés. També explicava que no li deixaven anar d'excursió; és a dir, que l'excloïen pel sol fet de patir aquesta enfermetat. Finalment el van haver de canviar d'escola perquè es veu que la justícia tampoc havia ajudat gaire els pares.
Al posterior comentari de la notícia, va predominar la indignació entre tots els companys de Seminari, ja que realment és una vergonya que existeixin casos d'aquest tipus i creiem que com a mestres, no cal fer de "metges" però sí que si ens trobem amb un alumne amb alguna enfermetat hem d'ajudar-lo i acceptar el que té per tal que no es senti diferent a la resta de l'aula.
Finalment, l'Annabel ens va posar un power point de diferents efectes visuals per tal que nosaltres els interpretessim a la nostra manera. Amb això se'ns volia dir que les activitats de l'escola són com els jocs visuals de percepció, que hi ha molt punts de vista diferents i que poden haver-hi moltes solucions possibles i maneres de fer. Com a bons mestres hem d'entendre això.

lunes, 16 de noviembre de 2009

Diari de COED: 13-11-09

Descripció:

El dia tretze de novembre, vam seguir amb l'exercici de recitació. Aquell dia els hi va tocar a quinze companys més i també vam fer allò de grabar-los i d'avaluar-los, igual que havíem fet la setmana anterior.
A continuació, a la segona hora de classe, va començar el primer debat. Aquest, tractava sobre les diferències entre l'escola pública i la privada. Els defensors de l'escola pública eren el Pere, el Marc, l'Alba, l'Oscar i l'Esteve. I els defensors de la privada eren el Carles, l'Àngel, el Macià, la Marta i el Javi.
Per fer el debat, primer van sortir dos representants de cada grup a fer l'argumentació del per què l'escola pública o la privada; i a continuació, van començar les refutacions de cada grup. Un cop acabades les refutacions, van exposar les conclusions que n'havien extret per tal de finalitzar el debat.
Reflexió:
Els poemes i rondalles que es van recitar durant l'hora van ser molt interessants i crec que hi va haver companys que ho van fer molt bé i que s'ho portaven molt ben preparat; tant a nivell d'expressió, de gesticulació, vocalització, elecció del tema...
Respecte al debat, crec que el tema estava molt ben escollit i que era molt apropiat per a debatre, ja que el dilema de l'elecció de l'escola pública i privada crec que es dóna freqüentment quan els pares han d'escollir la millor escola pels seus fills.
Veure com ho havien fet em va servir per analitzar què és el que he de fer de cara al debat que realitzaré més endavant i què és el que no he de fer.

miércoles, 11 de noviembre de 2009

Diari de Seminari: 11-11-09

Avui dia onze de novembre, hem començat la classe de Seminari amb la lectura individual que fem cada dia. Però avui m'ha tocat fer-la a mi, i he llegit un fragment del llibre "El curiós incident del gos a mitjanit" que tracta d'un nen autista que vol descobrir qui ha matat el gos de la seva veïna i gràcies a aquesta investigació, descobreix i qüestiona la conducta dels adults, cosa que no li agrada gaire. Com sempre, al final de la lectura hem comentat què s'ha fet bé i què s'ha de millorar.
A continuació, hem estat comentant el panorama de les revistes educatives a Catalunya partir d'un informe que vam preparar prèviament per parelles. Hem estat comentant els resultats als quals hem arribat i el procediment utilitzat. Al comentar-ho, ens hem adonat que la manera que hem tingut d'elaborar aquest informe sobre les revistes, ha estat diferent a cada parella; ja que uns ho han fet de forma esquemàtica, els altres ho han portat redactat i altres només s'han centrat i aprofundit en tres o quatre revistes. Sigui com sigui, tots em pogut conèixer una mica més sobre aquest món. Crec que aquesta activitat ens ha servit per veure que hi ha moltes revistes educatives (tant per nens com per docents) i també per saber que si en un futur necessitem utilitzar-les pel que sigui, sabrem on i què buscar.
Finalment, ens hem estat passant els informes per tal de veure la feina dels altres i hem parlat sobre si anàvem molt al cinema, al teatre, a museus o si llegíem llibres.
Aquí poso un link per tal de comprovar el panorama de les revistes educatives:

martes, 10 de noviembre de 2009

Aii... la Moda!!!

Vídeo realitzat per l'Eva Gómez, l'Elena Carmona, L'Elena Ruiz, L'Alba Estragué i la Marta Juny.

domingo, 8 de noviembre de 2009

Diari de COED: 06-11-09

Descripció:

El dia 6, va ser quan va començar l'exercici de recitació. Quinze companys van sortir davant de tothom per recitar de memòria un poema, llegenda o rondalla. Mentre un recitava, un altre company l'havia de gravar, un altre controlava el temps que parlava i tres més l'avaluaven tenint en compte la gesticulació, la mirada, la veu... Aquest exercici ens va ocupar la major part de la classe. L'estona que ens va quedar la vam dedicar a mirar el blog d'un company per tal de veure com el tenia. És a dir, vam mirar si hi tenia les intervencions necessàries, si hi havia faltes d'ortografia o de comprensió...

Reflexió:

Fer aquest exercici de recitació és una bona idea en molts sentis: t'ajuda a superar els nervis a l'hora de parlar en públic, et fa millorar la teva expressió oral ja que la gravació t'ajuda a corregir els errors i aprens nous poemes, rondalles i llegendes que poden ser interessants de cara a explicar-los als nens.

jueves, 5 de noviembre de 2009

Diari de COED: 02-11-09

Descripció:
El dilluns dos de novembre, va ser quan vam dedicar les dues hores de classe en petit grup a explicar el procediment utilitzat a l'hora de fer la descripció d'un altre company.
Primer de tot, vam penjar les fotografies que havíem portat de la persona a la qual descrivíem per tota la classe i durant les dues hores vam anar sortint un per un, per tal d'explicar en dos minuts com havíem aconseguit fer la descripció i perquè; tot assenyalant algun tret característic que tingués la persona descrita.
Reflexió:
Va ser una classe molt dinàmica i la veritat és que va ser molt curiós escoltar el que explicaven els companys. Crec que el fet de penjar fotografies per tota la classe va ser una cosa molt original, ja que no ens vam centrar només en la descripció final i prou, sinó també en les fotografies i en els procediments utilitzats (cosa que em va anar bé per comparar com ho havien fet els companys i com ho havia fet jo).
També, com que havíem de sortir a parlar davant la classe, això em va ajudar a l'hora de perdre la por a parlar en públic.

Diari de COED: 30-10-09

Descripció:

A la classe del dia trenta d'octubre, primer de tot vam entregar els treballs del llibre "Com parlar bé en públic" i vam aclarir els dies que fariem els debats, la recitació de poemes, l'exposició oral del territori i els grups de treball o parelles per dur-ho a terme. A continuació, vam llegir el capítol tres del llibre de Jesús Tusón anomenat "Lingüística", que tractava del llenguatge i les llengües. Després de llegir això, vam llegir un article escrit per l'Albert Om, publicat el 24-10-09 on ens explicava una llegenda urbana. Això anava lligat al fet que en una classe anterior vam estar comentant què eren les llegendes i la Lluïsa ens ho va portar per tal que ho veiéssim més clar. Finalment, se'ns va repartir un text de l'Emili Teixidor titulat "La lectura i la vida" del qual he parlat a l'apartat d'aprofundiment.
Aprofundiment:
Per tal d'aprofundir en què vam fer a classe, primer de tot comentaré les idees principals del text "El llenguatge i les llengües" de Jesús Tusón:
  • Es defineix el llenguatge com un instrument de comunicació però també, és el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans.
  • Se'l considera una eina per organitzar l'entorn. És a dir, amb ell posem nom a totes les coses que ens envolten.
  • El llenguatge fa que siguem capaços de pensar, ja que els nostres pensament no deixen d'estar formats per paraules.
  • És el suport bàsic de la memòria i ens diu que tota expressió humana pot trobar la seva traducció al llenguatge.
  • Respecte a les llengües, ens diu que hi ha moltíssimes llengües al món (unes tres mil aproximadament). Destaca que en un mateix estat es parla més d'una llengua i que un estat unilingüe és molt estrany o fins i tot inexistent.
  • Es defensa que les llengües s'agrupen en famílies segons un conjunt de semblances entre elles. Hjelmslev considera que les famílies lingüístiques són les següents: la indoeuropea, camitosemítica (hebreu, àrab...) la bantu (cafre, zulú...), la uràlica (hungarès, lapó, finès...), la altaica (turc, manxú...) i la xinesa-austrina (xinès, vietnamita...).
  • El problema és que els parlants d'una llengua, a vegades tenim una xenofòbia lingüística cap a les altres llengües.
  • Finalment aclara que alguns dels prejudicis lingüístics que tenim no són autèntics. Com per exemple que no hi ha llengües musicals i/o aspres, que no existeixen les llengües públiques i/o les privades i que no s'ha de qualificar a una llengua com a primitiva pel sol fet que els seus parlants tinguin una cultura agrícola o siguin nòmades.
També he aprofundit en el text "La lectura i la vida" de l'Emili Teixidor. Les idees principals que n'he extret són les següents:
Defensa que els llibres són la memòria del món; per tant, són uns elements importantíssims per a les nostres vides.
Proposa alguns trucs per motivar a llegir. Com per exemple: deixar a les escoles estones de silenci i lectura, fomentar la lectura en veu alta, organitzar recitals de poesia a les escoles, fer dramatitzacions dels llibres, comparar les versions cinematogràfiques amb el llibre en sí i tenir l'exemple d'un adult proper el qual també llegeixi...
Es creu que uns quants minuts de lectura cada dia, són moltes hores a final de curs.
També fa algunes notes sobre la lectura, de les quals he destacat:
  • Quan hi ha una versió cinematogràfica d'un llibre, aquesta elimina la imaginació; cosa que amb el llibre passa tot el contrari.
  • La literatura no és només un joc intel·lectual, sinó també, una lliçó de les ensenyances vitals que en podem extreure. És a dir, la literatura ajuda a descobrir el món.
  • La televisió pot ser la principal culpable per la qual moltes persones tenen aversió a la lectura.

Finalment, fa una explicació del que és un lector juvenil i un adult. El lector juvenil és aquell que només llegeix per informar-se o per passar una bona estona. Normalment llegeix textos que no li suposen un gran esforç. En canvi, el lector adult és aquell que va més enllà i llegeix textos que el fan pensar. La majoria de persones, segons diu el text, es queden com a lectors juvenils i no avancen.

Reflexió:

Els dos textos, tant el del Jesús Tusón com el de l'Emili Teixidor, els he trobat interessants. Però de cara a ser mestra, crec que ha estat més útil llegir "La lectura i la vida" perquè se'ns expliquen trucs per motivar els nens a l'hora de llegir i fer que mostrin interès pels llibres. També se'ns argumenta la importància de la lectura i és per això que considero més pràctic haver llegit aquest segon text.

Per mi, el més interessant de l'altre text ha estat l'apartat on se'ns expliquen le diferents llengües que hi ha al món; perquè és cultura i també és important saber-ho.

domingo, 1 de noviembre de 2009

Qui és ella?


L’Elena Carmona Palau va néixer el dia cinc de febrer de l’any 1988. Per tant, té vint-i-un anys. Viu a l’Hospitalet de LLobregat amb els seus pares i té una germana més gran que ja s’ha independitzat. No són família nombrosa.

Físicament és prima i d’alçada medeix 1,68 m. Té els cabells castanys i una mica ondulats, els quals a vegades porta recollits o deixats anar. És molt pigada i això li dóna un toc característic. Els seus ulls són de color marró.

Vesteix amb roba còmoda: texans i samarretes. De calçat sempre porta sabates planes com per exemple “manoletinas” i botins i botes sense tacó. Com a complement, porta sempre els mateixos anells i un d’ells li agrada en especial, ja que li van regalar els seus amics quan va fer divuit anys. Li agrada també portar polseres i sempre porta arracades grosses. Tot això demostra que és una noia presumida.

Respecte als seus gustos es pot dir que li agrada el color blau i com a menjar, la pizza i la pasta.
El bàsquet és la seva passió i porta jugant en un equip de l’Hospitalet des de fa molt temps. Sortir de festa amb els amics també és una de les seves aficions; pràcticament cada cap de setmana hi surt. Escoltar música, anar de compres i anar a la platja (especialment la de Cunit) també són alguns dels seus “hobbies”.

Manies estranyes no en té, però no suporta les serps. Diu que no les pot ni veure per la televisió!

Pel que fa als seus trets psicològics, l’Elena és una persona molt simpàtica i alegre, però alhora una mica tímida. Acostuma a posar-se vermella en situacions compromeses. El seu punt fort és que és sincera, per tant, el que més valora en una persona és la seva sinceritat. I el seu punt feble és que desconfia de les persones, potser perquè busca si aquestes són sinceres o no.

Finalment puc dir, gràcies a l’experiència d’aquest mes i mig d’universitat, que és una noia treballadora i estudiosa i això és un aspecte que s’agraeix molt a l’hora de treballar en grup.

sábado, 31 de octubre de 2009

Sessió 6: Tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació

Hi ha alguns tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació. Alguns d'ells són:


  • "Una imatge val més que mil paraules"

  • "La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència"

  • "La televisió és un mitjà generador de "modes"

  • "Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències"

A continuació els analitzaré per tal de veure quina és la seva part de veritat i quines confusions provoca:


"Una imatge val més que mil paraules": aquest tòpic crec que és força realista si l'apliquem a escenes cruels o dures que ens mostren sovint els mitjans de comunicació. És a dir, quan al telenotícies surt alguna notícia relacionada amb la pobresa i la fam al món o ens posen un vídeo, per exemple de l'Àfrica, on s'observen nens i adults esquelètics, bruts... En aquest cas, crec que el tòpic "una imatge val més que mil paraules" és correcte, ja que veient aquestes imatges, no cal que se'ns expliqui res més perquè la imatge ja et fa veure la realitat d'aquelles persones. El problema està quan els creadors d'un anunci de televisió s'apliquen aquest tòpic i es pensen que només ensenyant-nos el producte i explicant quatre coses per sobre ja sabrem de què es tracta. Crec que això pot crear confusió perquè potser algú que no coneix el funcionament del producte, no el comprarà ja que li haurà faltat que se li expliqui alguna cosa més sobre aquest.


"La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència": aquest tòpic serà veritat si una persona sempre mira pel·lícules o programes violents. Si és així, pot ser que també acabi generant-ne, tot i que crec que depèn de com és la persona. Amb això vull dir que un persona que sempre mira coses violentes, serà perquè ella també és violenta i de la televisió en pot aprendre a ser més. Però penso que si una persona no ho és i ho veu esporàdicament, sabrà distingir que allò que veu no és corecte. El problema està quan un nen veu violència a la televisió i ningú l'ensenya que allò està malament; això li pot crear confusió i es pensarà que la violència és una cosa normal i en generarà. Aleshores, en aquest cas sí que el tòpic tindria una part de veritat però hem d'educar per evitar això.

"La televisió és un mitjà creador de modes": aquest tòpic és veritat, ja que, per exemple, quan a la televisió anuncien la joguina X, i més ara que s'acosta el Nadal, tots els nens s'enamoren d'ella i la demanen al Pare Noel o al Reis; aleshores es converteix en la joguina de moda que tenen tots el nens. Les "confusions" que pot crear això, és que ara potser està de moda la joguina X, però al cap d'uns mesos, quan surti al mercat la joguina Y, la que estarà de moda serà aquesta última. I així contínuament. Crec que els anuncis són els principals culpables que nosaltres seguim aquestes modes i com a conseqüència, aquestes modes ens inciten al consumisme.

"Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències": aquest tòpic també depèn de com és la persona. Amb això vull dir que, és veritat que veiem moltes coses a la televisió relacionades amb violència, pobresa, fam, guerres... Crec que el fet de veure això, a cada persona l'afecta d'una manera diferent: potser hi ha algú que de veure-ho tantes vegades, es pensa que això li queda molt lluny i que no val la pena preocupar-se. Però no es pot generalitzar i dir: "els mitjans de masses insensibilitzen les consciències" perquè hi ha molta gent a qui això li fa prendre consciència i es sensibilitzen amb la situació d'aquestes persones col·laborant en ONG's, donant la roba que ja no s'utilitza, portant menjar a la gent necessitada...

Després d'aquest anàlisi dels tòpics puc concloure que s'ha d'anar en compte a l'hora d'utilitzar aquestes expressions perquè depèn molt de cada situació i tal com he comprovat, tots tenen una part de veritat i una altra que genera confusions.