Diari de Seminari: 25-11-09

El dia 25 de novembre vam tornar a fer Seminari després d'una setmana extraordinària de pràctiques.

Aquell dia van tocar dues lectures, que les van fer l'Àngel Carrillo (fragment del llibre "Los pilares de la tierra") i la Laura Millán (fragment d'una dona advocada que anava molt estressada). Un cop els hi vam haver dit com ho havien fet, va començar l'actualitat educativa, que aquesta setmana s'avançava a dimecres perquè el divendres vam anar a l'auditori per celebrar Santa Cecília.

L'Eva Gómez i jo vam ser les encarregades de portar les notícies que havien sortit durant la setmana i que tractessin sobre educació. En vam trobar moltes, cosa que demostra que l'educació és un tema important i potser problemàtic en la nostra societat. La notícia que vam destacar va ser la titulada "La segregación escolar será un problema de futuro para Catalunya". Aquesta tractava sobre l'avís que havia fet el Síndic de Greuges (Rafel Ribó) anunciant que cada vegada hi havia més "guetos" d'immigrants i que això s'havia d'aturar perquè es podria convertir en un problema molt greu en un futur. Després de llegir la notícia, vam crear un "debat" per tal que tothom pogués dir la seva; doncs bé, les conclusions a les quals vam arribar van ser: que la immigració és un tema delicat, que és una relitat que hi ha més immigrants a les escoles públiques que no privades i que hi ha molta diferència entre barris... L'existència de "guetos" és un tema relacionat amb el racisme o xenofòbia i això no es pot permetre.

A continuació l'Annabel ens va repartir un full perquè valoréssim les activitats portades a terme durant "la setmana extraordinària" tot puntuant-les i dient què ens havia agradat o desagradat.

Finalment, vam comentar la conferència de l'Eulàlia Bosch titulada "Fer de mestre" que es va fer a Blanquerna el dilluns dia 16 de novembre. Cadascú va portar els apunts i l'Annabel ens va estar preguntant com preniem els apunts, què ens va agradar més de la conferència i es van dir les opinions de cadascú respecte el tema. La veritat és que tot el grup de seminari vam coincidir en dir que malament del tot no havia estat, però que hi havia coses que ens van sobtar una mica o que no vam acabar d'entendre i que no imaginàvem la conferència de la manera com va ser.

Diari de COED: 27-11-09

Descripció:

Els divendres a la classe de COED toca recitacions i debats. Aquest divendres van recitar des de la Clara Boix fins l'Anna Español. El tema, va ser molt variat una setmana més, ja que hi van haver poemes (de Miquel Martí Pol, de Salvat Papasseit, de Josep Maria de Segarra...), com també llegendes (la de Sant Jordi) i rondalles (de Lleida, de la Seu d'Urgell...).

El procediment va ser el mateix que els altres dies: dos minuts per cada recitació i alhora, anar avaluant els companys que sortien davant la classe segons la gesticulació, la veu, etc.

Un cop van ser les onze del matí, van començar els debats. Aquest dia se n'havien de fer dos.

El primer, va tractar sobre l'educació tradicional (defensada per l'Anna Illa, la Sandra Ferré, la Mireia Toro, la Blanca Vivet i la Sonia Pérez) en contra de l'educació actual (defensada per l'Helena San José, la Joana Freixenet, la Cristina Sansalvadó, la Laura Cazorla i la Carlota Montaner).

Les que estaven a favor de l'escola tradicional, defensaven que volien tornar a l'educació antiga perquè ara se li donava massa protagonisme al nen; i les que defensaven l'educació actual, volien una escola moderna on el nen participés i fos el protagonista del seu coneixement.

El segon debat va tractar sobre l'autoritat a l'aula. El grup que estava a favor eren: la Mònica Gutiérrez, la Mónica de Haro, l'Albert Guix, la Sara Olmo i el Cristian Cubillo. I el que estava en contra eren: la Laura Millán, la Paula Antonell, la Ailén Marino, la Maria Pérez i la Sara Garcia.

A mi em va tocar fer l'avaluació d'aquest segon debat i ho havia de fer tenint en compte els següents factors: si s'havien estructurat bé els arguments, si s'havien ajustat al tema, si havien exposat contraarguments, si repetien idees o arguments, si feien servir cites o exemples, si s'expressaven de forma clara i correcta, si respectaven els torns de paraula...

Reflexió:

Pel que fa a les recitacions he de dir que em van agradar molt, tant pels temes que es van escollir com per la manera de fer-ho dels companys. Crec que com ja porten unes setmanes fent recitacions, la gent ha agafat més confiança i sap controlar millor els nervis ( o almenys això és el que he observat) i la cosa va més fluïda.

Respecte als debats crec que els temes són molt interessants i aptes per debatre. Del primer grup, vull destacar que cap d'elles va llegir el full que portaven i que ho van fer de forma natural. També crec que van saber relacionar correctament els arguments a favor i en contra.

Del segon debat cal dir que van expressar de forma clara les idees que volien transmetre i que els dos equips van fer una bona exposició inicial ja que es van ajustar bé al tema. L'únic inconvenient que hi vaig trobar va ser que no es deixava gaire clar quines eren les diferents parts del debat (exposició inicial, refutacions i conlusions) i el problema del temps, que es van allargar una mica i no van poder acabar el debat de la forma que haurien volgut.

Diari de COED: 23-11-09

Descripció:

El dilluns dia 23 de novembre van començar les exposicions orals sobre el territori i ens vam agrupar en petit grup. És a dir, de deu a onze va ser el torn del meu grup (l'A) i d'onze a dotze va ser el torn del grup B.

Les parelles que van exposar del grup A, amb els seus respectius temes, van ser:

• El Macià Bagur i la Laura Sánchez (L'illa de Menorca).
• El Marc Pérez i l'Eduard Santos (El Baix Llobregat).
• L'Ailén Marino i la Laura Millán (Festes de maig a Badalona).
• L'Anna Llongueras i l'Anna Español (Sant Andreu de Palomar).

Les exposicions havien de durar sis minuts i mentre s'estaven fent, eren avaluades per la Lluïsa Cirera i el Xavier Àvila (ja que la nota anirà tant per COED, com per GiTIC). La resta de la classe també havíem d'avaluar a cada una de les parelles d'aquell dia. Per avaluar-les havíem de remarcar quins aspectes positius i quins aspectes a millorar s'observaven; tenint en compte l'objectiu de l'exposició, la introducció, la selecció i ordenació de les idees, el temps, el llenguatge coporal, la veu, l'actitud, la correcció lingüística... Finalment se'ls havia de puntuar segons el criteri de cadascú.

Reflexió:

El tema de totes les parelles, era el del territori on vívien o d'on eren, i cada lloc era diferent. Això demostra que a la classe hi ha gent de molts indrets. Fer aquestes exposicions del territori és curiós, perquè vulguis o no, t'ajuda a conèixer característiques de llocs que són pròxims a tu i que no coneixies. Per exemple, en el cas de l'Ailén i la Laura que van parlar de les festes de Badalona; he de dir que jo personalment no coneixia aquestes festes, però la seva exposició em va servir per aproximar-m'hi una mica.

En aquestes exposicions s'havien de mostrar els continguts apresos tant a GiTIC, com a COED. Pel que fa a GiTIC, es va utilitzar el recurs del Power Point, ja que en vam aprendre el seu funcionament en una de les classes, i es van adjuntar sons i vídeos. En aquest sentit crec que tots han utilitzat els correctes recursos tecnològics per a les seves exposicions.

Pel que fa referència a la veu, gesticulació, correcció lingüística, actitud, etc. crec que alguns potser destacaven més en uns punts que altres, però en general , tots van fer correctament el que es demanava.

L'únic que no vaig veure gaire clar, és el fet que en algunes exposicions es va aprofundir massa en alguna de les característiques d'aquell territori i crec que es va deixar de banda el territori en sí.

D'aquestes quatre exposicions que s'han fet de moment, en vaig extraient idees per millorar la meva exposició del dia 21 de desembre.

Conferència "la Web 2.0 i l'educació" al Cibernàrium

El dilluns dia 16 de novembre ( quan començava la setmana extraordinària), després de la conferència a Blanquerna de la filòsofa Eulàlia Bosch, vam anar al Cibernàrium per assistir a una altra conferència, aquesta però tractava de la Web 2.0 i l'educació i era a càrrec de José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor.

Primer de tot ens van fer una presentació del Cibernàrium que he sintetitzat a continuació:

El Cibernàrium és un recinte d'uns mil metres quadrats, situat a Nou Barris i és un centre que forma part de la Xarxa d'equipaments de Barcelona Activa (Ajuntament de Barcelona); per tant, és un espai gratuït i públic. El que pretén amb la seva tasca és l'alfabetització i capacitació digital, la formació i divulgació de els noves tecnologies i el desenvolupament personal i professional dels ciutadans a partir dels setze anys. Disposa d'un gran repertori d'activitats (82 en total) i flexibilitat d'horaris, en el sentit que possibilita la formació segons les necessitats i disponibilitat de les persones. Cada trimestre s'actualitzen les activitats.

El Cibernàrium té uns reptes en ment, els quals són: expansió territorial a Barcelona, més proximitat als ciutadans (programa d'antenes d'alfabetització digital), fomentar activitats de creació comuna al voltant del Cibernàrium, trasllat de part de l'activitat al districte 22@ i potenciació de la línia "Creix amb Internet".

Un cop finalitzada la part de presentació, ja es van centrar en el tema principal de la conferència: la web 2.0 i l'educació.

Per tal d'explicar-nos com havia canviat l'escola gràcies a les noves tecnologies, primer van fer un repàs per tots els tipus d'escoles que hi ha hagut; com per exemple: l'escola filosòfica, l'escola del llibre sagrat, els tallers gremials, l'escola burgesa, l'escola "reserva", les fàbriques de coneixement... fins que van arribar a les escoles del "futur" les quals les van classificar com a multilingües, en xarxa, amb pocs llibres...

A continuació ens van fer un test per tal de saber si coneixiem i utilitzàvem 94 aplicacions de la Web 2.0. Per tal de veure les 94 aplicacions es pot clicar aquí:

http://www.slideshare.net/annags/94-aplicaciones-educativas-20

De totes aquestes aplicacions en van destacar tres: "Voz Me", "Aprobbo i "iGoogle".

A continuació ens van seguir explicant coses de la Web 2.0; com per exemple que va ser creada per Tim O'Reilly i que la principal diferència amb la Web 1.0 és que confia en programes gratis que no s'instalen al CPU, sinó que es crea una plataforma on totes les seves aplicacions estan connectades. Van dir també, que d'aquí uns anys hi haurà la web 3.0 (que sabrà el que agrada als seus usuaris) i fins i tot, la Web 4.0 (que millorarà les aplicacions, la forma de navegar...). Les característiques de la Web 2.0 que van mencionar van ser:

• 
  
  Mètode que utilitza: lectura i escriptura compartida.


• 
  
  La mínima unitat de contingut que utilitza és el missatge o el "post".


• 
  
  És dinàmica.


• 
  
  Mètode de visualització: navegador, lector RSS.


• 
  
  Formada per molts serveis Web.


• 
  
  Els editors són totes les persones.


• 
  
  Els protagonistes són els aficionats al món de la tecnologia. Ja no cal especialitzar-se.

Dues idees que considero importants i que van ser mencionades durant la conferència són: que els professors hem d'educar perquè els nens sàpiguen distingir què és el que està bé del que està malament dels continguts d'Internet i que Internet dóna veu a aquells que no en tenen.

Durant la xerrada, ens van ensenyar uns vídeos sobre el tema tractat i finalment, per acabar, va haver-hi un torn de preguntes i respostes.

Valoració personal:

El que més em va agradar d'aquesta conferència és el fet que ens van explicar les característiques de la Web 2.0 d'una forma molt clara i entenedora; cosa que s'agraeix perquè, ja que és una realitat i un tema important als nostres dies, crec que és important conèixer-la bé. Vaig trobar molt interessant que ens preguntessin quantes aplicacions coneixíem de les 94 que ens proposaven, ja que va servir per adonar-nos del nostre grau d'alfabetització digital i per conèixer noves aplicacions que ens poden servir tant en l'ús personal, com en el professional a l'hora de fer de mestres en un futur. De totes les aplicacions que hi havia vaig considerar que n'hi havia moltes les quals no les coneixia però que a partir d'aquell moment en podia començar a treure profit. L'únic que em va faltar és que ens ensenyessin més les instal·lacions per tal de veure en primera persona què és el Cibernàrium, quines activitats realitza... ja que jo no coneixia aquest espai però la presentació inicial del centre em va despertar l'interès per conèixer-lo.

L'adreça web del Cibernàrium és: http://www.cibernarium.cat/

Diari de Seminari: 13-11-09

El divendres dia tretze, l'Elena Carmona ens va fer la lectura d'un fragment del llibre "Memorias de una Geisha". Seguidament, li vam dir els seu punts forts i febles a l'hora de llegir en veu alta.

Com cada divendres, tocava "l'actualitat educativa" i aquest dia els va tocar a l'Àngel i a l'Elena Carmona també. Vam portar moltes notícies però la que van destacar va ser la que tractava sobre el rebuig d'un nen amb diabetis a la classe. La notícia deia que a una escola de Barcelona se li prohibia a un nen diabètic que utilitzés el seu "glucòmetre" i que es punxés. També explicava que no li deixaven anar d'excursió; és a dir, que l'excloïen pel sol fet de patir aquesta enfermetat. Finalment el van haver de canviar d'escola perquè es veu que la justícia tampoc havia ajudat gaire els pares.

Al posterior comentari de la notícia, va predominar la indignació entre tots els companys de Seminari, ja que realment és una vergonya que existeixin casos d'aquest tipus i creiem que com a mestres, no cal fer de "metges" però sí que si ens trobem amb un alumne amb alguna enfermetat hem d'ajudar-lo i acceptar el que té per tal que no es senti diferent a la resta de l'aula.

Finalment, l'Annabel ens va posar un power point de diferents efectes visuals per tal que nosaltres els interpretessim a la nostra manera. Amb això se'ns volia dir que les activitats de l'escola són com els jocs visuals de percepció, que hi ha molt punts de vista diferents i que poden haver-hi moltes solucions possibles i maneres de fer. Com a bons mestres hem d'entendre això.

Diari de COED: 13-11-09

Descripció:

El dia tretze de novembre, vam seguir amb l'exercici de recitació. Aquell dia els hi va tocar a quinze companys més i també vam fer allò de grabar-los i d'avaluar-los, igual que havíem fet la setmana anterior.

A continuació, a la segona hora de classe, va començar el primer debat. Aquest, tractava sobre les diferències entre l'escola pública i la privada. Els defensors de l'escola pública eren el Pere, el Marc, l'Alba, l'Oscar i l'Esteve. I els defensors de la privada eren el Carles, l'Àngel, el Macià, la Marta i el Javi.

Per fer el debat, primer van sortir dos representants de cada grup a fer l'argumentació del per què l'escola pública o la privada; i a continuació, van començar les refutacions de cada grup. Un cop acabades les refutacions, van exposar les conclusions que n'havien extret per tal de finalitzar el debat.

Reflexió:

Els poemes i rondalles que es van recitar durant l'hora van ser molt interessants i crec que hi va haver companys que ho van fer molt bé i que s'ho portaven molt ben preparat; tant a nivell d'expressió, de gesticulació, vocalització, elecció del tema...

Respecte al debat, crec que el tema estava molt ben escollit i que era molt apropiat per a debatre, ja que el dilema de l'elecció de l'escola pública i privada crec que es dóna freqüentment quan els pares han d'escollir la millor escola pels seus fills.

Veure com ho havien fet em va servir per analitzar què és el que he de fer de cara al debat que realitzaré més endavant i què és el que no he de fer.

Diari de Seminari: 11-11-09

Avui dia onze de novembre, hem començat la classe de Seminari amb la lectura individual que fem cada dia. Però avui m'ha tocat fer-la a mi, i he llegit un fragment del llibre "El curiós incident del gos a mitjanit" que tracta d'un nen autista que vol descobrir qui ha matat el gos de la seva veïna i gràcies a aquesta investigació, descobreix i qüestiona la conducta dels adults, cosa que no li agrada gaire. Com sempre, al final de la lectura hem comentat què s'ha fet bé i què s'ha de millorar.

A continuació, hem estat comentant el panorama de les revistes educatives a Catalunya partir d'un informe que vam preparar prèviament per parelles. Hem estat comentant els resultats als quals hem arribat i el procediment utilitzat. Al comentar-ho, ens hem adonat que la manera que hem tingut d'elaborar aquest informe sobre les revistes, ha estat diferent a cada parella; ja que uns ho han fet de forma esquemàtica, els altres ho han portat redactat i altres només s'han centrat i aprofundit en tres o quatre revistes. Sigui com sigui, tots em pogut conèixer una mica més sobre aquest món. Crec que aquesta activitat ens ha servit per veure que hi ha moltes revistes educatives (tant per nens com per docents) i també per saber que si en un futur necessitem utilitzar-les pel que sigui, sabrem on i què buscar.

Finalment, ens hem estat passant els informes per tal de veure la feina dels altres i hem parlat sobre si anàvem molt al cinema, al teatre, a museus o si llegíem llibres.

Aquí poso un link per tal de comprovar el panorama de les revistes educatives:

http://www.grao.com/home/default.asp

Aii... la Moda!!!

Vídeo realitzat per l'Eva Gómez, l'Elena Carmona, L'Elena Ruiz, L'Alba Estragué i la Marta Juny.

Diari de COED: 06-11-09

Descripció:

El dia 6, va ser quan va començar l'exercici de recitació. Quinze companys van sortir davant de tothom per recitar de memòria un poema, llegenda o rondalla. Mentre un recitava, un altre company l'havia de gravar, un altre controlava el temps que parlava i tres més l'avaluaven tenint en compte la gesticulació, la mirada, la veu... Aquest exercici ens va ocupar la major part de la classe. L'estona que ens va quedar la vam dedicar a mirar el blog d'un company per tal de veure com el tenia. És a dir, vam mirar si hi tenia les intervencions necessàries, si hi havia faltes d'ortografia o de comprensió...

Reflexió:

Fer aquest exercici de recitació és una bona idea en molts sentis: t'ajuda a superar els nervis a l'hora de parlar en públic, et fa millorar la teva expressió oral ja que la gravació t'ajuda a corregir els errors i aprens nous poemes, rondalles i llegendes que poden ser interessants de cara a explicar-los als nens.

Diari de COED: 02-11-09

Descripció:

El dilluns dos de novembre, va ser quan vam dedicar les dues hores de classe en petit grup a explicar el procediment utilitzat a l'hora de fer la descripció d'un altre company.

Primer de tot, vam penjar les fotografies que havíem portat de la persona a la qual descrivíem per tota la classe i durant les dues hores vam anar sortint un per un, per tal d'explicar en dos minuts com havíem aconseguit fer la descripció i perquè; tot assenyalant algun tret característic que tingués la persona descrita.

Reflexió:

Va ser una classe molt dinàmica i la veritat és que va ser molt curiós escoltar el que explicaven els companys. Crec que el fet de penjar fotografies per tota la classe va ser una cosa molt original, ja que no ens vam centrar només en la descripció final i prou, sinó també en les fotografies i en els procediments utilitzats (cosa que em va anar bé per comparar com ho havien fet els companys i com ho havia fet jo).

També, com que havíem de sortir a parlar davant la classe, això em va ajudar a l'hora de perdre la por a parlar en públic.

Diari de COED: 30-10-09

Descripció:

A la classe del dia trenta d'octubre, primer de tot vam entregar els treballs del llibre "Com parlar bé en públic" i vam aclarir els dies que fariem els debats, la recitació de poemes, l'exposició oral del territori i els grups de treball o parelles per dur-ho a terme. A continuació, vam llegir el capítol tres del llibre de Jesús Tusón anomenat "Lingüística", que tractava del llenguatge i les llengües. Després de llegir això, vam llegir un article escrit per l'Albert Om, publicat el 24-10-09 on ens explicava una llegenda urbana. Això anava lligat al fet que en una classe anterior vam estar comentant què eren les llegendes i la Lluïsa ens ho va portar per tal que ho veiéssim més clar. Finalment, se'ns va repartir un text de l'Emili Teixidor titulat "La lectura i la vida" del qual he parlat a l'apartat d'aprofundiment.

Aprofundiment:

Per tal d'aprofundir en què vam fer a classe, primer de tot comentaré les idees principals del text "El llenguatge i les llengües" de Jesús Tusón:

• Es defineix el llenguatge com un instrument de comunicació però també, és el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans.
• Se'l considera una eina per organitzar l'entorn. És a dir, amb ell posem nom a totes les coses que ens envolten.
• El llenguatge fa que siguem capaços de pensar, ja que els nostres pensament no deixen d'estar formats per paraules.
• És el suport bàsic de la memòria i ens diu que tota expressió humana pot trobar la seva traducció al llenguatge.
• Respecte a les llengües, ens diu que hi ha moltíssimes llengües al món (unes tres mil aproximadament). Destaca que en un mateix estat es parla més d'una llengua i que un estat unilingüe és molt estrany o fins i tot inexistent.
• Es defensa que les llengües s'agrupen en famílies segons un conjunt de semblances entre elles. Hjelmslev considera que les famílies lingüístiques són les següents: la indoeuropea, camitosemítica (hebreu, àrab...) la bantu (cafre, zulú...), la uràlica (hungarès, lapó, finès...), la altaica (turc, manxú...) i la xinesa-austrina (xinès, vietnamita...).
• El problema és que els parlants d'una llengua, a vegades tenim una xenofòbia lingüística cap a les altres llengües.
• Finalment aclara que alguns dels prejudicis lingüístics que tenim no són autèntics. Com per exemple que no hi ha llengües musicals i/o aspres, que no existeixen les llengües públiques i/o les privades i que no s'ha de qualificar a una llengua com a primitiva pel sol fet que els seus parlants tinguin una cultura agrícola o siguin nòmades.

També he aprofundit en el text "La lectura i la vida" de l'Emili Teixidor. Les idees principals que n'he extret són les següents:

Defensa que els llibres són la memòria del món; per tant, són uns elements importantíssims per a les nostres vides.

Proposa alguns trucs per motivar a llegir. Com per exemple: deixar a les escoles estones de silenci i lectura, fomentar la lectura en veu alta, organitzar recitals de poesia a les escoles, fer dramatitzacions dels llibres, comparar les versions cinematogràfiques amb el llibre en sí i tenir l'exemple d'un adult proper el qual també llegeixi...

Es creu que uns quants minuts de lectura cada dia, són moltes hores a final de curs.

També fa algunes notes sobre la lectura, de les quals he destacat:

• Quan hi ha una versió cinematogràfica d'un llibre, aquesta elimina la imaginació; cosa que amb el llibre passa tot el contrari.
• La literatura no és només un joc intel·lectual, sinó també, una lliçó de les ensenyances vitals que en podem extreure. És a dir, la literatura ajuda a descobrir el món.
• La televisió pot ser la principal culpable per la qual moltes persones tenen aversió a la lectura.

Finalment, fa una explicació del que és un lector juvenil i un adult. El lector juvenil és aquell que només llegeix per informar-se o per passar una bona estona. Normalment llegeix textos que no li suposen un gran esforç. En canvi, el lector adult és aquell que va més enllà i llegeix textos que el fan pensar. La majoria de persones, segons diu el text, es queden com a lectors juvenils i no avancen.

Reflexió:

Els dos textos, tant el del Jesús Tusón com el de l'Emili Teixidor, els he trobat interessants. Però de cara a ser mestra, crec que ha estat més útil llegir "La lectura i la vida" perquè se'ns expliquen trucs per motivar els nens a l'hora de llegir i fer que mostrin interès pels llibres. També se'ns argumenta la importància de la lectura i és per això que considero més pràctic haver llegit aquest segon text.

Per mi, el més interessant de l'altre text ha estat l'apartat on se'ns expliquen le diferents llengües que hi ha al món; perquè és cultura i també és important saber-ho.

Qui és ella?

L’Elena Carmona Palau va néixer el dia cinc de febrer de l’any 1988. Per tant, té vint-i-un anys. Viu a l’Hospitalet de LLobregat amb els seus pares i té una germana més gran que ja s’ha independitzat. No són família nombrosa.

Físicament és prima i d’alçada medeix 1,68 m. Té els cabells castanys i una mica ondulats, els quals a vegades porta recollits o deixats anar. És molt pigada i això li dóna un toc característic. Els seus ulls són de color marró.

Vesteix amb roba còmoda: texans i samarretes. De calçat sempre porta sabates planes com per exemple “manoletinas” i botins i botes sense tacó. Com a complement, porta sempre els mateixos anells i un d’ells li agrada en especial, ja que li van regalar els seus amics quan va fer divuit anys. Li agrada també portar polseres i sempre porta arracades grosses. Tot això demostra que és una noia presumida.

Respecte als seus gustos es pot dir que li agrada el color blau i com a menjar, la pizza i la pasta.
El bàsquet és la seva passió i porta jugant en un equip de l’Hospitalet des de fa molt temps. Sortir de festa amb els amics també és una de les seves aficions; pràcticament cada cap de setmana hi surt. Escoltar música, anar de compres i anar a la platja (especialment la de Cunit) també són alguns dels seus “hobbies”.

Manies estranyes no en té, però no suporta les serps. Diu que no les pot ni veure per la televisió!

Pel que fa als seus trets psicològics, l’Elena és una persona molt simpàtica i alegre, però alhora una mica tímida. Acostuma a posar-se vermella en situacions compromeses. El seu punt fort és que és sincera, per tant, el que més valora en una persona és la seva sinceritat. I el seu punt feble és que desconfia de les persones, potser perquè busca si aquestes són sinceres o no.

Finalment puc dir, gràcies a l’experiència d’aquest mes i mig d’universitat, que és una noia treballadora i estudiosa i això és un aspecte que s’agraeix molt a l’hora de treballar en grup.