Diari de COED: 30-10-09

Descripció:

A la classe del dia trenta d'octubre, primer de tot vam entregar els treballs del llibre "Com parlar bé en públic" i vam aclarir els dies que fariem els debats, la recitació de poemes, l'exposició oral del territori i els grups de treball o parelles per dur-ho a terme. A continuació, vam llegir el capítol tres del llibre de Jesús Tusón anomenat "Lingüística", que tractava del llenguatge i les llengües. Després de llegir això, vam llegir un article escrit per l'Albert Om, publicat el 24-10-09 on ens explicava una llegenda urbana. Això anava lligat al fet que en una classe anterior vam estar comentant què eren les llegendes i la Lluïsa ens ho va portar per tal que ho veiéssim més clar. Finalment, se'ns va repartir un text de l'Emili Teixidor titulat "La lectura i la vida" del qual he parlat a l'apartat d'aprofundiment.

Aprofundiment:

Per tal d'aprofundir en què vam fer a classe, primer de tot comentaré les idees principals del text "El llenguatge i les llengües" de Jesús Tusón:

• Es defineix el llenguatge com un instrument de comunicació però també, és el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans.
• Se'l considera una eina per organitzar l'entorn. És a dir, amb ell posem nom a totes les coses que ens envolten.
• El llenguatge fa que siguem capaços de pensar, ja que els nostres pensament no deixen d'estar formats per paraules.
• És el suport bàsic de la memòria i ens diu que tota expressió humana pot trobar la seva traducció al llenguatge.
• Respecte a les llengües, ens diu que hi ha moltíssimes llengües al món (unes tres mil aproximadament). Destaca que en un mateix estat es parla més d'una llengua i que un estat unilingüe és molt estrany o fins i tot inexistent.
• Es defensa que les llengües s'agrupen en famílies segons un conjunt de semblances entre elles. Hjelmslev considera que les famílies lingüístiques són les següents: la indoeuropea, camitosemítica (hebreu, àrab...) la bantu (cafre, zulú...), la uràlica (hungarès, lapó, finès...), la altaica (turc, manxú...) i la xinesa-austrina (xinès, vietnamita...).
• El problema és que els parlants d'una llengua, a vegades tenim una xenofòbia lingüística cap a les altres llengües.
• Finalment aclara que alguns dels prejudicis lingüístics que tenim no són autèntics. Com per exemple que no hi ha llengües musicals i/o aspres, que no existeixen les llengües públiques i/o les privades i que no s'ha de qualificar a una llengua com a primitiva pel sol fet que els seus parlants tinguin una cultura agrícola o siguin nòmades.

També he aprofundit en el text "La lectura i la vida" de l'Emili Teixidor. Les idees principals que n'he extret són les següents:

Defensa que els llibres són la memòria del món; per tant, són uns elements importantíssims per a les nostres vides.

Proposa alguns trucs per motivar a llegir. Com per exemple: deixar a les escoles estones de silenci i lectura, fomentar la lectura en veu alta, organitzar recitals de poesia a les escoles, fer dramatitzacions dels llibres, comparar les versions cinematogràfiques amb el llibre en sí i tenir l'exemple d'un adult proper el qual també llegeixi...

Es creu que uns quants minuts de lectura cada dia, són moltes hores a final de curs.

També fa algunes notes sobre la lectura, de les quals he destacat:

• Quan hi ha una versió cinematogràfica d'un llibre, aquesta elimina la imaginació; cosa que amb el llibre passa tot el contrari.
• La literatura no és només un joc intel·lectual, sinó també, una lliçó de les ensenyances vitals que en podem extreure. És a dir, la literatura ajuda a descobrir el món.
• La televisió pot ser la principal culpable per la qual moltes persones tenen aversió a la lectura.

Finalment, fa una explicació del que és un lector juvenil i un adult. El lector juvenil és aquell que només llegeix per informar-se o per passar una bona estona. Normalment llegeix textos que no li suposen un gran esforç. En canvi, el lector adult és aquell que va més enllà i llegeix textos que el fan pensar. La majoria de persones, segons diu el text, es queden com a lectors juvenils i no avancen.

Reflexió:

Els dos textos, tant el del Jesús Tusón com el de l'Emili Teixidor, els he trobat interessants. Però de cara a ser mestra, crec que ha estat més útil llegir "La lectura i la vida" perquè se'ns expliquen trucs per motivar els nens a l'hora de llegir i fer que mostrin interès pels llibres. També se'ns argumenta la importància de la lectura i és per això que considero més pràctic haver llegit aquest segon text.

Per mi, el més interessant de l'altre text ha estat l'apartat on se'ns expliquen le diferents llengües que hi ha al món; perquè és cultura i també és important saber-ho.