El divendres dia onze de desembre, a la classe de COED vam començar, com sempre, amb les recitacions. Aquell dia va tocar des de l'Anna Illa fins el Pere Mussoll i ja van ser les últimes.
A mi em va tocar i vaig recitar un poema de Miquel Costa i Llobera anomenat "El pi de Formentor".
El procediment era el de sempre, un recitava i uns altres tres l'avaluaven. A mi em va tocar avaular l'Anna Illa.
A continuació, vam seguir amb els debat. Aquell dia només en va haver-hi un i tractava sobre el nou calendari escolar.
El grup que anaven a favor estava format per: la Carolina Garcia, l'Eulàlia Palmero, l'Anna Español, la Clara Boix i l'Helena Vall (que no va poder veinr perquè estava malalta). El grup que anaven en contra estava format per: la Mireia González, l'Alex Ramos, la Sara López, la Linda Camacho i la Laura Sendín.
Els que estaven a favor defensaven que si s'aplica el nou calendari escolar ens adaptarem a altres països europeus; que els nens aniran més descansats i per tant, el seu rendiment augmentarà i així sortirem de la cua dels països amb un rendiment escolar més baix.
Els que estaven en contra deien que els pares al mes de febrer, que és quan es proposen vacances amb el nou calendari, no podràn fer festa i hauràn de pagar ludoteques, esplais o cangurs perquè es facin càrrec dels fills, cosa que per a moltes famílies potser no serà accessible degut als temps de crisi que estem passant.
Un error que va cometre aquest grup va ser que es referien a la implantació del nou calendari escolar a Espanya, quan només, de moment, es farà a Catalunya.
Aprofundiment:
Com a aprofundiment, degut a que aquest dia em va tocar fer la recitació d'un poema, m'agradaria explicar la feina que vaig realitzar fora de classe per tal de preparar-lo correctament.
Primer de tot, dubtava entre recitar un poema o una rondalla; però em vaig decantar en un principi, cap a les rondalles i vaig estar fullejant un llibre de l'any 1909 anomenat "La rondalla del dijous" que n'estava ple. Però totes les que hi havia eren o massa llargues o massa curtes. Aleshores, com que tenia un llibre "d'Antologia poètica catalana" me'l vaig estar mirant i vaig veure que seria millor fer un poema, encara que potser em costés una mica més d'aprendre. Vaig seleccionar alguns poemes que m'agradaven però, per acabar-me de decidir els vaig estar cronometrant per tal de trobar un que s'adaptés al temps que es demanava (dos minuts) i així és com finalment vaig triar "El pi de Formentor" de Miquel Costa i Llobera. Aleshores ja només em quedava aprendre-me'l i practicar-lo moltes vegades tenint en compte el to de la veu, la gesticulació, l'entonació... per tal que sortís bé.
Reflexió:
Com a reflexió cal dir, ara que ja s'ha acabat l'exercici de recitació, que ha estat positiu perquè ens ha ajudat a perdre la por a parlar en públic i també per conèixer altres poemes, rondalles i llegendes que ens podran servir en un futur per explicar-los als nens.
En general, crec que tothom ha fet bastant bé aquest exercici de recitació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario