Diari de COED: 14-12-09

Descripció:

El dia 14 de desembre, a la classe de COED, van tocar com cada dilluns, les exposicions del territori.

Va ser el torn de les parelles següents:

• Elena Ruiz i Sara Olmo (La toponímia)
• Alba Estragué i Elena Carmona (Vilafranca del Penedès)
• Natàlia Carrique i Javi Garcia (El timbaler del bruc)
• Carles Costa i Esteve Clop (La Seu d'Urgell)

Aprofundiment:

Com a aprofundiment o feina feta fora de classe, he llegit alguns dels textos que se'ns van donar a principi de curs i n'he extret les idees principals de cada un:

• "Escoltar i sentir" de Francesc Torralba: Les diferències entre escoltar i sentir són molt grans. Escoltar no és sentir perquè sentir és un acte no intencional i l'altre, n'és un d'intencional i lliure. Escoltar és una acció selectiva, mentre que sentir va lligat als nostres sentits externs. L'escolta requereix un esforç i es relaciona amb una expectativa creada, ja que nosaltres escoltem els altres perquè busquem que ens revelin alguna cosa i sinó és així, experimentem la frustració. No podem garantir que l'altre ens escolti, tot i que escoltar és una manera de mostrar el nostre respecte vers l'altre. Cal escoltar les paraules que han estat ben pensades, rumiades... i no aquelles que es pronuncien de forma irreflexiva. Els mestres han d'ensenyar a escoltar perquè cada vegada es troben amb més situacions on els nens no els escolten i aleshores aquests no poden aprendre.
• "El miracle de la veu" de Sebastià Serrano: Cal reflexionar sobre la pròpia veu i adonar-se que aquesta no ha de tenir un to monòton o avorrit. La veu és l'expressió d'allò que ens passa, tant mentalment com físicament, per tant és un element importantíssim. El to de la veu també és molt important ja que a través d'ell podem transmetre moltes coses. Com a professors, amb la veu cal transmetre afecte, seguretat, alegria... La respiració va molt lligada amb la veu i aixó ho comprovem quan ens posem nerviosos a l'hora de parlar en públic on ens pot faltar la veu. Cal que sapiguem controlar el nerviosisme perquè ens afecta a la veu.
• "El poderós llenguatge dels ulls" de Sebastià Serrano: Els ulls són les parts del cos més utilitzades en la comunicació no verbal. Les nostres relacions poden guanyar molt amb el llenguatge dels ulls ja que ens ajuden a conèixer millor les persones amb qui tractem. La mirada és actitud, emoció, repte, neguit, interrogant, esperança... El llenguatge dels ulls és també un indicador de distribució de poder en les relacions socials ja que hi ha maneres de mirar associades amb la dominància i altres amb la submissió. Cal aprendre a "utilitzar" la mirada ja que és una eina molt útil.
• "El luxe del llenguatge" de Jesús Tuson: El domini d'una llengua és, per damunt de tot, el control de les seves estructures gramaticals. Per dominar una llengua s'han d'aprendre les estructes oracionals, les substitucions pronominals, la morfologia, els temps verbals, el règim preposicional... Però no és només això, el subjecte haurà d'anar deduint l'organització sintàctica de la llengua, cosa que li permetrà la projecció d'aquest coneixement en la producció d'oracions noves, adequades a situacions noves. El coneixement d'una llengua és conèixer totes les normes gramaticals, sintàctiques, etc. però també cal conèixer els diferents significats que se li poden donar a les paraules depenent del context. Cal dir també que quan un parlant emet una oració, abans n'ha fet un projecte previ a l'acte enunciatiu, que l'orienta en la selecció del nombre oracional i del gènere del sintagma nominal, entre d'altres factors.
• "L'alternança entre paraula i silenci" de Francesc Torralba: Un diàleg requereix, com a condició bàsica, l'alternança entre paraula i silenci. No només el diàleg demana aquesta alternança, sinó també el mateix densenvolupament de la vida humana ja que no podem romandre permanentment en silenci o estar sempre parlant. En un diàleg, un parla i l'altre escolta, tot i que a vegades pel que escolta pot ser dolorós el fet de callar i d'haver de deixar parlar l'altre, però per cortesia i respecte s'ha de fer. El problema està que en la majoria de debats i diàlegs que es veuen i s'escolten als mitjans de comunicació, no es respecten les mínimes regles d'un diàleg com la cortesia, la bona educació... I realment ofereixen un espectacle vergonyós.
• "Lliçó de silenci" d'Eulàlia Bosch: En aquest text l'autora ens explica una experiència que va tenir ella mentre anava a l'escola. Es veu que allà feien com una mena d'assignatura que es deia "lliçó de silenci" i consistia en tancar els ulls i estar, durant un temps determinat, completament en silenci. Explica que això els hi feien fer quan es revolucionaven a classe o es portaven malament per aconseguir que es tranquil·litzessin. L'Eulàlia diu que aquestes estones li servien molt per reflexionar i perquè eren uns moments d'intimitat amb un mateix. Creu també que introduir el silenci com a matèria escolar seria un gran encert.
• "Parlar i entendre": En aquest text se'ns explica una història d'un nen que per qüestions de feina dels seus pares, ha d'anar a viure a Nova York i no entén l'anglès que parlen els seus companys de classe i es sent estrany. Aquesta història pretén diferenciar entre els conceptes "estranger" i "estrany", ja que una persona pot no ser estrangera però sí estranya. També serveix per reflexionar sobre el fet que els nens són els més estrangers de tots ja que quan arriben a aquest món no saben res i tot ho van aprenent gràcies al contacte amb els altres. Per tant, és importantíssim que s'ajudi els nens perquè vagin adquirint els seus coneixements i se'ls ha d'anar guiant.

Cal dir que la lectura d'aquests textos ha estat positiva de cara a extreure'n idees sobre com hauré d'actuar quan sigui mestra, ja que he vist la importància que té el to de la veu, la mirada, el fet de saber escoltar els alumnes...

Reflexió:

Personalment, crec que els temes que van escollir per fer les exposicions del territori d'aquell dia, van estar molt bé i que tots ho van fer correctament. Van utilitzar el powerpoint, vídeos i fins i tot, un grup ens va mostrar el territori que explicaven amb el "google maps". Crec que tots van adequar bé el que explicaven amb el recurs tecnològic i tot el que van explicar va ser de forma clara; és a dir, les idees estaven ben ordenades. Alguns van entonar i gesticular més que altres, però tots ho van fer molt bé.