lunes, 28 de diciembre de 2009

Intervenció de síntesi GiTIC


Quan a principi de curs se’ns va comunicar que tindríem un bloc personal on anar plasmant el que treballàvem a classe, em va sorprendre la idea perquè vaig veure clarament que les noves tecnologies estan pràcticament a tots els àmbits de la nostra vida i fins i tot a la universitat! Fins aquell moment jo utilitzava l’ordinador, però tampoc en excés i el fet de tenir un bloc personal, el qual anar mantenint setmanalment, em va donar la sensació que m’estaven “lligant” a utilitzar l’ordinador més sovint i d’una altra manera de com l’utilitzava anteriorment. La veritat és que jo no coneixia el món dels blocs i de la blogosfera; sabia que hi havia persones que tenien blocs personals però pensava que era una cosa minoritària. Però gràcies a la assignatura de GiTIC m’he adonat que és un món molt complex, ampli i variat i que ha estat profitós tenir un bloc personal. Dic que ha estat profitós perquè crec que ha estat una bona manera de plasmar la feina que s’ha anat fent fora de classe, tant pel que fa a l’assignatura de GiTIC, com a algunes altres. El bloc també ha estat una eina de reflexió per opinar i valorar aquelles activitats que hem anat realitzant i això ho trobo positiu perquè se’ns ha donat l’oportunitat d’expressar-nos.
Pel que fa a les meves intervencions dins l’assignatura de GiTIC, cal dir, que des del primer moment em vaig posar a treballar i sempre he complert els terminis d’entrega que se’ns demanaven dels exercicis; amb la qual cosa les meves entrades estan ben repartides entre els mesos de setembre, octubre, novembre i desembre.
He anat adjuntant imatges, sons i vídeos i també he estat atenta al tema de l’expressió i la correcció lingüística ja que considero que el bloc d’una persona dóna pistes sobre com és aquesta només per la manera d’expressar-se, d’organitzar-se... I també, com que el bloc és una finestra oberta al món (gràcies a Internet), més val tenir-lo bé.
Cal mencionar també que, a part dels exercicis obligatoris, he fet algunes intervencions voluntàries com per exemple: comentar notícies relacionades amb les TIC i explicar la creació de l’entrada a la Viquipèdia.. Sé que potser hagués hagut de fer-ne més, però amb la resta de treballs i feina a fer no he pogut.

Les dues intervencions que considero que han estat les més significatives són:

Anàlisi de l'anunci Bosch “vitafresh":
http://martajt.blogspot.com/2009/10/sessio-6-anunci.html

Tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació:
http://martajt.blogspot.com/2009/10/sessio-6-topics-relacionats-amb-els.html


He escollit l’intervenció de l’anàlisi d’un anunci primer de tot perquè aquesta activitat em va agradar molt fer-la,. Dic que em va agradar perquè estem acostumats a veure els anuncis a la televisió però no hi posem gaire atenció i potser no ens fixem en el missatge que ens volen transmetre, en com estan fets, etc. I quan a GiTIC se’ns va fer analitzar-ne un, em vaig adonar de la quantitat de detalls que hi ha amagats i que se’ns passen de llarg. Va ser una activitat que a part d’agradar-me, va requerir molta concentració perquè m’havia de fixar en cada detall per tal de poder fer l’anàlisi el més complert possible i crec que ho vaig aconseguir.

També he escollit la intervenció dels tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació perquè va ser una activitat que em va fer reflexionar en el sentit de trobar les paraules exactes per expressar el que pensava i també perquè em va cridar l’atenció el fet d’analitzar aquests tòpics que moltes vegades sentim dir o fins i tot diem nosaltres mateixos però mai ens hem parat a mirar quina part de veritat tenen i quines confusions provoquen. El fet d’analitzar-los va fer que reflexionés sobre aquest tema que mai m’havia plantejat. És per això que he escollit aquesta intervenció, perquè em va fer reflexionar.


Finalment dir que estic satisfeta amb la feina que he fet al bloc perquè li he dedicat bastant temps i espero que al següent semestre pugui seguir actualitzant-lo perquè veritablement, he vist que és una eina molt útil.

Bones festes!!!

http://elfyourself.jibjab.com/view/1vm9CxcQwQcb9ixY?cmpid=ey_fb_friend


L'Elena Carmona, l'Eva Gómez, l'Elena Ruiz, l'Alba Estragué i la Marta Juny us desitgem unes bones festes i un feliç any 2010!!!

viernes, 25 de diciembre de 2009

Diari de COED: 21-12-09

Descripció:
El dia 21 de desembre va ser l'últim dia en què hi va haver les exposicions del territori, ja que quedava poc perquè s'acabés el primer quadrimestre.
Aquell dia les que van tocar van ser:
  • Els plats tradicionals catalans de l'Eva Gómez i la Mònica Gutiérrez.
  • El modernisme: Domènech i Montaner del Cristian Cubillo i l'Albert Guix.
  • Sant Sebastià 2009 de l'Irene Recio i el David Cortès.
  • Els dialectes del català segons el territori de la Mònia De Haro i la Marta Juny.

També aquell dia vam entregar les avaluacions que havíem fet de totes les parelles que havien exposat, tenint en compte els aspectes postius i els negatius per finalment posar una nota final.

Aprofundiment:

Com que aquell dia em va tocar fer l'exposició, explicaré la feina que vaig realitzat juntament amb la Mònica fora de classe per preparar-la:

Primer de tot vam escollir el tema i la veritat és que ens va ser fàcil d'escollir-lo ja que vam considerar que els dialectes del català eren un bon tema perquè anaven molt lligats al territori i així fèiem alguna cosa més diferent que la majoria de les exposicions dels altres companys que només es centraven en un territori concret.

Vam començar a buscar informació al llibre de català de segon de batxillerat (que era un dels temes que s'hi tractaven) i també a internet i vam elaborar el powerpoint amb algunes de les característiques més importants de cada dialecte. El resultat final es pot veure a continuació:

També volíem posar alguns àudios dels diferents dialectes per tal de veure les diferències d'entonació que hi havia entre uns i altres. Però vam tenir problemes tècnics perquè quan vam arribar a Blanquerna aquell dia, a punt de fer l'exposició, no es sentien i els vam haver de posar a part perquè dins del powerpoint no s'escoltaven.
Les mostres d'àudios dels dialectes es poden escoltar entrant a les següents adreces:
Cal dir que vam utilitzar un recurs après a l'assignatura de GiTIC que és l'Audacity per seleccionar els fragments que més ens agradaven.
Un cop teníem preparat el powerpoint, vam veure que teníem molta cosa posada i que ens ocupava molt, aleshores vam estar traient molta informació i finalment, ens vam repartir el que havíem de dir i ens ho vam aprendre i practicar per poder-ho exposar davant la classe.
Reflexió:
De les exposicions d'aquell dia em va agradar molt la dels plats tradicionals catalans, ja que trobo que va ser molt original i van saber utilitzar correctament els recursos com la gesticulació, la correcció lingüística, l'expressió oral etc... Els altres grups també ho van fer bé però em va donar la sensació que improvisaven més i que potser no estava tan ben preparat com la dels plats tradicionals.
Pel que fa a la reflexió de la meva exposició del territori dir que no em va agradar com va quedar. Crec que no vam poder demostrar que allà darrere hi havia molta feina feta i moltes hores de dedicació, però que al final no es van apreciar del tot. El problema va estar que no ens va donar temps d'acabar com haguéssim volgut; però el cas és que ho havíem preparat moltes vegades i després de treure i treure informació ens durava 5 minuts i 42 segons i després ja podíem posar durant un minut els àudios dels dialectes per així ocupar els set minuts màxims que se'ns permetien. Però no sé perquè, ens vam allargar, potser perquè ens vam confiar que teníem temps suficient o potser pels nervis que ens va fer anar més lentes... però la qüestió és que això va desmillorar la nostra exposició i realment nosaltres ens l'havíem preparat bé.
Finalment dir que aquest exercici del territori ha estat una bona idea ja que s'ha pogut conèixer llocs nous i perquè ha servit per perdre una mica la por a parlar en públic i també per relacionar les coses apreses a les assignatures de COED i GiTIC; però crec que s'hauria hagut de deixar més temps per cada exposició, ja que amb sis minuts l'únic que es pot fer és com una petita introducció del tema que es tracta i es deixen moltes coses pel camí que poden ser interessants o que serveixen per aclarir allò que s'explica.

Diari de COED: 18-12-09

Descripció:

El dia 18 de desembre va ser l'última classe en gran grup de COED i vam aprofitar per acabar les recitacions i alguns altres exercicis que havien quedat pendents.
Primer de tot, l'Ariadna Garcia i la Norma Augusto va fer la seva exposició del territori ja que el dilluns 21 no ho podien fer. Va tractar sobre la dansa i la veritat és que em va agradar molt perquè ho van fer d'una manera molt dinàmica i ho van explicar de forma molt clara. Es van centrar en "la sardana" i el "ball de bastons" i fins i tot ens van representar com es ballava aquest últim. Van utilitzar un powerpoint i un vídeo i també cal dir que pel que fa a la gesticulació, al volum de la veu, a la expressió... que van estar molt bé.
A continuació vam acabar les recitacions que faltaven amb l'Adrià Miquel, el Sergio Ramírez, el David Cortès i el Macià Bagur. La veritat és que la del Macià Bagur em va agradar moltíssim perquè ho va fer molt bé i perquè ho fa fer en menorquí i clar, va ser sorprenent i original.
També faltava acabar l'explicació de l'exercici "Qui ets tu?" de la Blanca Vivet, l'Adrià Miquel i la Cristina Sansalvadó i van sortir allà davant i ens ho van presentar.
Finalment, per aquell dia tocava el debat que tractava sobre la religió a les escoles. El grup que estava a favor estava format per: el Toni Ruiz, el Rafa Moya, la Laura Navarro, l'Òscar Garcia, la Beatriz González i el Pau Nin. I l'equip que estava en contra estava format per: la Cristina Valera, el Sergio Ramírez, l'Adrià Miquel, l'Àngel Caloca i el Martí Villegas.
Els que estaven a favors defensaven que l'assignatura de religió afavoria el desenvolupament integral dels alumes i que ensenya a respectar la societat i les altres cultures. També, es preguntaven que si la religió està a tot arreu (esglésies, pintures...) per què no a les aules?
En canvi, els que estaven en contra creien que no s'ha d'incitar cap a un tipus de religió i que cadascú és lliure. També pensaven que si es treuen hores a la religió es donaran més hores a les matemàtiques, cosa que creuen que és més important. A part de tot això, feien la proposta de posar la religió com un crèdit variable o dins l'assignatura de socials.
Abans d'acabar, vam fer el qüestionari d'avaluació de l'assignatura i la Lluïsa ens va recitar un fragment del "Poema de Nadal" de Josep Maria de Segarra.
Reflexió:
En aquest últim apartat vull reflexionar sobre el debat d'aquest dia i sobre l'assignatura de COED en general, ja que va ser l'últim dia.
Començant pel debat crec que el tema va ser interessant però delicat, ja que penso que la religió és un tema amb el que cal tenir compte perquè pot generar conflictes. Malgrat això, crec que ho van saber enfocar bé i que les idees i arguments que van exposar van ser clars. Van fer també molts contraarguments i van posar alguns exemples. Ho van fer de forma amena i anaven fent preguntes a l'altre equip. Tot i així, cal dir que l'exposició inicial va ser força llarga i que per tant, les refutacions van ser curtes i penso que s'hagués hagut de donar més importància a aquest altre apartat.
Com a reflexió de l'assignatura, dir que la meva valoració és positiva ja que s'ha treballat molt i bé. S'ha donat molta importància al fet de parlar en públic (exercici de recitació, debat i exposició del territori) i això ha anat lligat amb la lectura del llibre "com parlar bé en públic", cosa que penso que ha estat adient per perdre aquesta por que tenim la majoria a enfrontar-nos a un gran públic. Per ser professors s'ha de saber parlar correctament en públic i és per això que agraeixo que a l'assignatura se'ns hagi fet fer aquests exercicis d'expressió oral.
Finalment, opino que la idea de fer debats és bona perquè ha servit per comentar i reflexionar sobre notícies relacionades amb el món de l'educació i també per saber donar la nostra opinió sobre un tema i respectar la dels altres.

Diari de Seminari: 16-12-09

El dia 16 de desembre va ser l'ultim dia que vam fer lectures i li va tocar al Sergio, que ens va llegir un monòleg del Club de la Comedia, molt graciós.
A continuació, vam entregar el treball del llibre "Elogi de la feblesa" de l'Alexandre Jollien i vam estar comentant el que més ens havia agradat o impressionat del llibre. La veritat, és que a mi em va agradar moltíssim perquè et fa reflexionar. El que més em va impressionar és la manera com parla l'Alexandre de la seva discapacitat i el seu exemple d'autosuperació, que ho trobo realment admirable. Aquest llibre també ha servit per ser conscients que a l'escola on serem mestres, ens podem trobar amb nens en la mateixa situació que l'Alexandre i que hem de saber tractar aquestes persones amb molt d'amor i sobretot, que mai s'ha de sentir pietat o pena perquè potser, és com més els ofenem.
Crec que a tothom li va impactar aquest llibre i vam coincidir en què havia estat molt bona idea llegir-lo i veure també, la conferència que va fer l'autor a Blanquerna. Sens dubte, el fet de llegir aquest llibre, ha estat l'activitat que més m'ha agradat del Seminari per tot el que transmet.
Per aquell dia havíem de portar també els informes de les visites a les institucions educatives i el que vam fer va ser anar parlant un per un, per tal que els altres coneixessin el que s'havia visitat i què es podia aprendre d'aquests llocs. L'únic problema que hi va haver és que no va donar temps que parléssim tots i ho vam deixar pel següent dia. Els que sí van parlar van ser:

En general, a tots el va agradar la idea de fer aquesta visita durant la setmana extraordinària i també les institucions on van anar. Personalment, crec que va estar bé que al Seminari haguéssim pogut explicar el que vam veure per tal de fer que els altres coneixessin altres llocs que, com a professor, cal saber per les bones ofertes educatives que s'hi proporcionen.

Tal com he dit, com que no vam poder escoltar totes les explicacions, adjunto a continuació els links de les entrades al bloc dels companys on expliquen la seva visita perquè es puguin llegir:

Helena Vall: Museu del cinema de Girona (http://helenavallgener.blogspot.com/2009/11/el-museu-del-cinema_24.html)

Sergio: Museu Thermalia (http://sergioramirezvaliente.blogspot.com/2009/12/museu-thermalia.html)

Marta Juny: El zoo de Barcelona: (http://martajt.blogspot.com/2009/12/visita-al-zoo-de-barcelona-20-11-09.html)

Finalment, vam fer l'avaluació que se'ns demana des de Blanquerna sobre el Seminari. La veritat és que a mi m'ha agradat molt formar part d'aquest seminari número cinc, tant per la professora com pels companys. Hem treballat molt i tot el que hem fet ha estat interessant i profitós. Se'ns ha donat molt la oportunitat d'expressar-nos i això crec que és completament positiu, sobretot per deixar de banda la por a parlar en públic i per aprendre de les opions i vivències dels altres.

miércoles, 23 de diciembre de 2009

Diari de COED: 14-12-09

Descripció:
El dia 14 de desembre, a la classe de COED, van tocar com cada dilluns, les exposicions del territori.
Va ser el torn de les parelles següents:
  • Elena Ruiz i Sara Olmo (La toponímia)
  • Alba Estragué i Elena Carmona (Vilafranca del Penedès)
  • Natàlia Carrique i Javi Garcia (El timbaler del bruc)
  • Carles Costa i Esteve Clop (La Seu d'Urgell)

Aprofundiment:

Com a aprofundiment o feina feta fora de classe, he llegit alguns dels textos que se'ns van donar a principi de curs i n'he extret les idees principals de cada un:

  • "Escoltar i sentir" de Francesc Torralba: Les diferències entre escoltar i sentir són molt grans. Escoltar no és sentir perquè sentir és un acte no intencional i l'altre, n'és un d'intencional i lliure. Escoltar és una acció selectiva, mentre que sentir va lligat als nostres sentits externs. L'escolta requereix un esforç i es relaciona amb una expectativa creada, ja que nosaltres escoltem els altres perquè busquem que ens revelin alguna cosa i sinó és així, experimentem la frustració. No podem garantir que l'altre ens escolti, tot i que escoltar és una manera de mostrar el nostre respecte vers l'altre. Cal escoltar les paraules que han estat ben pensades, rumiades... i no aquelles que es pronuncien de forma irreflexiva. Els mestres han d'ensenyar a escoltar perquè cada vegada es troben amb més situacions on els nens no els escolten i aleshores aquests no poden aprendre.
  • "El miracle de la veu" de Sebastià Serrano: Cal reflexionar sobre la pròpia veu i adonar-se que aquesta no ha de tenir un to monòton o avorrit. La veu és l'expressió d'allò que ens passa, tant mentalment com físicament, per tant és un element importantíssim. El to de la veu també és molt important ja que a través d'ell podem transmetre moltes coses. Com a professors, amb la veu cal transmetre afecte, seguretat, alegria... La respiració va molt lligada amb la veu i aixó ho comprovem quan ens posem nerviosos a l'hora de parlar en públic on ens pot faltar la veu. Cal que sapiguem controlar el nerviosisme perquè ens afecta a la veu.
  • "El poderós llenguatge dels ulls" de Sebastià Serrano: Els ulls són les parts del cos més utilitzades en la comunicació no verbal. Les nostres relacions poden guanyar molt amb el llenguatge dels ulls ja que ens ajuden a conèixer millor les persones amb qui tractem. La mirada és actitud, emoció, repte, neguit, interrogant, esperança... El llenguatge dels ulls és també un indicador de distribució de poder en les relacions socials ja que hi ha maneres de mirar associades amb la dominància i altres amb la submissió. Cal aprendre a "utilitzar" la mirada ja que és una eina molt útil.
  • "El luxe del llenguatge" de Jesús Tuson: El domini d'una llengua és, per damunt de tot, el control de les seves estructures gramaticals. Per dominar una llengua s'han d'aprendre les estructes oracionals, les substitucions pronominals, la morfologia, els temps verbals, el règim preposicional... Però no és només això, el subjecte haurà d'anar deduint l'organització sintàctica de la llengua, cosa que li permetrà la projecció d'aquest coneixement en la producció d'oracions noves, adequades a situacions noves. El coneixement d'una llengua és conèixer totes les normes gramaticals, sintàctiques, etc. però també cal conèixer els diferents significats que se li poden donar a les paraules depenent del context. Cal dir també que quan un parlant emet una oració, abans n'ha fet un projecte previ a l'acte enunciatiu, que l'orienta en la selecció del nombre oracional i del gènere del sintagma nominal, entre d'altres factors.
  • "L'alternança entre paraula i silenci" de Francesc Torralba: Un diàleg requereix, com a condició bàsica, l'alternança entre paraula i silenci. No només el diàleg demana aquesta alternança, sinó també el mateix densenvolupament de la vida humana ja que no podem romandre permanentment en silenci o estar sempre parlant. En un diàleg, un parla i l'altre escolta, tot i que a vegades pel que escolta pot ser dolorós el fet de callar i d'haver de deixar parlar l'altre, però per cortesia i respecte s'ha de fer. El problema està que en la majoria de debats i diàlegs que es veuen i s'escolten als mitjans de comunicació, no es respecten les mínimes regles d'un diàleg com la cortesia, la bona educació... I realment ofereixen un espectacle vergonyós.
  • "Lliçó de silenci" d'Eulàlia Bosch: En aquest text l'autora ens explica una experiència que va tenir ella mentre anava a l'escola. Es veu que allà feien com una mena d'assignatura que es deia "lliçó de silenci" i consistia en tancar els ulls i estar, durant un temps determinat, completament en silenci. Explica que això els hi feien fer quan es revolucionaven a classe o es portaven malament per aconseguir que es tranquil·litzessin. L'Eulàlia diu que aquestes estones li servien molt per reflexionar i perquè eren uns moments d'intimitat amb un mateix. Creu també que introduir el silenci com a matèria escolar seria un gran encert.
  • "Parlar i entendre": En aquest text se'ns explica una història d'un nen que per qüestions de feina dels seus pares, ha d'anar a viure a Nova York i no entén l'anglès que parlen els seus companys de classe i es sent estrany. Aquesta història pretén diferenciar entre els conceptes "estranger" i "estrany", ja que una persona pot no ser estrangera però sí estranya. També serveix per reflexionar sobre el fet que els nens són els més estrangers de tots ja que quan arriben a aquest món no saben res i tot ho van aprenent gràcies al contacte amb els altres. Per tant, és importantíssim que s'ajudi els nens perquè vagin adquirint els seus coneixements i se'ls ha d'anar guiant.

Cal dir que la lectura d'aquests textos ha estat positiva de cara a extreure'n idees sobre com hauré d'actuar quan sigui mestra, ja que he vist la importància que té el to de la veu, la mirada, el fet de saber escoltar els alumnes...

Reflexió:

Personalment, crec que els temes que van escollir per fer les exposicions del territori d'aquell dia, van estar molt bé i que tots ho van fer correctament. Van utilitzar el powerpoint, vídeos i fins i tot, un grup ens va mostrar el territori que explicaven amb el "google maps". Crec que tots van adequar bé el que explicaven amb el recurs tecnològic i tot el que van explicar va ser de forma clara; és a dir, les idees estaven ben ordenades. Alguns van entonar i gesticular més que altres, però tots ho van fer molt bé.

jueves, 17 de diciembre de 2009

Autoavaluació recitació (11-12-09)

Elecció del text:


Vaig triar un poema de Miquel Costa i Llobera anomenat "El pi de Formentor". Hi havia algunes paraules difícils, però és un poema que m'agrada molt. Jo el vaig treure del llibre "Antologia de la poesia catalana" de l'editorial Educació 62.


Expressió oral:


Vaig intentar anar a una velocitat normal, ni molt ràpid ni molt lent i també vocalitzant, ja que hi havia paraules difícils i que no estem acostumats a sentir, que calia dir-les de forma clara perquè s'anés seguint el poema i s'entengués.


Mirada:


Mirava al públic però només a certes persones. Vaig mirar molt a primera fila.


Veu:


Crec que es va poder sentir correctament. És a dir, vaig recitar amb un to de veu normal-mitjà.


Pel que fa a les modulacions de veu, vaig intentar que ens alguns moments es notés que canviava de registre i que li donava més força a determinades parts del poema. No crec que ho hagi fet amb un to monòton, però sí que faltava més exclamacions.


Postura:


La meva postura va ser bastant rígida, estava quieta en el mateix lloc i no em movia gaire.


Gesticulació:


Sí que en vaig fer però potser hagués estat millor si hagúes fet més repartori de gestos ja que només movia la mà esquerra i pràcticament tota l'estona feia el mateix moviment. Hagués hagut de moure l'altra mà potser i que els gestos fossin més naturals.


Control dels nervis:


S'ha de dir que estava molt nerviosa i que això em va fer entrebancar dues vegades.


Altres:


No vaig haver de consultar el paper en cap moment, ja que me l'havia preparat i me'l sabia molt bé, però els nervis sempre juguen una mala passada i em vaig equivocar.


Pel que fa al temps, vaig recitar durant els dos minuts justos que es demanaven i s'ha de dir, que el temps el vaig tenir en compte en tot moment mentre preparava el poema i vaig estar-ne buscant un que m'ocupés els dos minuts exactes.